camp refugiats Idomeni

L’ajuda internacional en mans dels estats

Davant les catàstrofes sovint hi ha estats que col·lapsen, i persones concretes ho pateixen.

I veiem com en alguns casos els estats s’hi impliquen amb normalitat i eficàcia, i en d’altres hi van quatre onegés.

Diversos motius empenyen els estats a fer aquesta ajuda. Heus ací uns quants.

En primer lloc hi ha una qüestió ètica, de solidaritat, però no sembla una condició suficient.

I és que l’estat que es veu desbordat, ha de fer una petició d’ajuda. Si no ho fa, no s’hi pot anar oficialment. Aquesta petició pot estar enviada en genèric, o a uns estats concrets. Per tant, els estats interpel·lats, han de donar resposta política, oficial i pública.

Aquesta resposta sovint està condicionada a possibles acords previs entre estats, o bé amb organismes internacionals (al Tractat de la Unió Europea per exemple). En aquests acords acostuma a determinar-se un deure genèric, interpretable, d’ajuda i socors en cas que un dels estats tingui una catàstrofe greu.

També hi ha una qüestió pràctica: els estats tenen serveis d’emergències que necessiten entrenar i mantenir actius en plenes competències.

Per un altre costat hi ha uns interessos comercials: alguns estats tenen ciutadans o un conjunt d’empreses amb activitat comercial significativa en algun estat que ha patit una catàstrofe, i per tant, té el deure propi d’ajudar perquè simplement hi té ciutadans propis i/o interessos comercials.

Un altre motiu, és el d’aprofitar-ho per iniciar noves relacions comercials. Davant una catàstrofe molta activitat econòmica col·lapsa. Es poden haver perdut infraestructures clau, empreses productores, serveis bàsics, etc. Caldrà reconstruir. Caldrà finançament. Caldrà organització. Si tens empreses que puguin fer-ho i algun mecanisme financer, primer obres una escletxa amb una atenció governamental, i després unes missions político-comercials.

bombers terratrèmol

Finalment un altre factor. En estats democràtics els ciutadans demanem una certa ètica, demanem que l’estat tingui sensibilitat davant alguns drames. Els governants no poden girar-se en contra d’aquesta voluntat. Per tant, els estats intenten aprofitar les oportunitats extraordinàries d’ajuda i cooperació internacional com ara les catàstrofes alienes.

I això últim ens ha de fer reflexionar sobre la pressió que com a ciutadans fem cap a l’estat al qual pertanyem (encara), i que va en contra nostre, i també d’aquells que pateixen fora de les fronteres dels seus caps.

 

Bombers per la Independència (ANC)

 

Article publicat el 17 de maig e 2016