Idomeni

L’ajuda internacional en mans dels estats (17 de maig de 2016)

Davant les catàstrofes, sovint hi ha estats que col·lapsen i persones concretes que ho pateixen.

Veiem com, en alguns casos, els altres estats s’hi impliquen amb normalitat i eficàcia, i en d’altres, hi intervenen només ONG. Diversos motius empenyen els estats a donar aquesta ajuda. Heus ací uns quants.

En primer lloc, hi ha una qüestió ètica, de solidaritat, però no sembla una condició suficient. I és que l’estat que es veu desbordat ha de fer una petició d’ajuda. Si no ho fa, no hi pot anar oficialment. Aquesta petició pot estar enviada en genèric o a uns estats concrets. Per tant, els estats interpel·lats han de donar resposta política, oficial i pública.

Aquesta resposta sovint està condicionada a possibles acords previs entre estats, o bé amb organismes internacionals (al Tractat de la Unió Europea, per exemple). En aquests acords acostuma a determinar-se un deure genèric, interpretable, d’ajuda i socors en cas que un dels estats tingui una catàstrofe greu.

També hi ha una qüestió pràctica: els estats tenen serveis d’emergències que necessiten entrenar i mantenir actius en plenes competències.

Per un altre costat, hi ha uns interessos comercials. Alguns estats tenen ciutadans o un conjunt d’empreses amb activitat comercial significativa en algun estat que ha patit una catàstrofe, i per tant, té el deure d’ajudar perquè simplement hi té ciutadans propis i/o interessos comercials.

Un altre motiu és el d’aprofitar-ho per iniciar noves relacions comercials. Davant una catàstrofe molta activitat econòmica col·lapsa. Es poden haver perdut infraestructures clau, empreses productores, serveis bàsics, etc. Caldrà reconstruir. Caldrà finançament. Caldrà organització. Si tens empreses que puguin fer-ho i algun mecanisme financer, primer obres una escletxa amb una atenció governamental i després unes missions político-comercials.

Finalment un altre factor. En estats democràtics, els ciutadans demanem una certa ètica, demanem que l’estat tingui sensibilitat davant alguns drames. Els governants no poden girar-se en contra d’aquesta voluntat. Per tant, els estats intenten aprofitar les oportunitats extraordinàries d’ajuda i cooperació internacional com ara les catàstrofes alienes.

I això últim ens ha de fer reflexionar sobre la pressió que, com a ciutadans, fem cap a l’estat al qual pertanyem (encara), i que va en contra nostra, i també d’aquells que pateixen fora de les fronteres dels seus caps.

Bombers per la Independència (ANC)

 

Article publicat al web del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya 17 de maig de 2016