Albert Donaire

Albert Donaire, Coordinador de Mossos per la Independència (8 d’octubre de 2014)

“De cara al 9N, els Mossos d’Esquadra ens hem de mantenir ferms al costat del nostre Govern i del poble de Catalunya”

Es varen constituir a primers de 2012 com a Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana. Són els Mossos per la Independència. Consideren que desvincular-se de l’Estat espanyol és el millor per a Catalunya. També per al Cos, que pateix les retallades i no ha pogut assumir un ampli ventall de competències que actualment encara té reservades el Govern central, com ara el control de ports i aeroports, l’expedició de documentació o tot el que fa referència al contraban. L’Albert Donaire n’és el coordinador de la sectorial.

Bombers per la Independència: Vivim dies d’incertesa, encara no sabem al cent per cent si la Consulta del 9N es farà o no. Madrid adverteix i el president tira pel dret. S’apropa el dia i sembla que ens trobem davant un xoc de legalitats. Davant d’això, quina és la postura de Mossos per la Independència?

Albert Donaire: La nostra postura és que els Mossos d’Esquadra som la Policia de la Generalitat, i això vol dir que ens hem de mantenir ferms al costat del nostre Govern i del poble de Catalunya, que és a qui representem. Tot dependrà del que facin la conselleria d’Interior i el Govern. Si decideixen tirar endavant la Consulta, el que farem serà estar al seu costat. El que no podem fer és carregar-nos nosaltres la pressió de decidir què farem abans de què el Govern prengui una determinació perquè no som autònoms: els Mossos d’Esquadra obeïm a un govern.

BxI: No deu agradar a tothom que un grup de Mossos aposti tan obertament per la independència…

AD: La situació a Mossos és força més complicada. Tenim molta pressió perquè ens regim per un codi intern molt més estricte. Hi ha molta gent a qui no li agrada mullar-se tant com ho estem fent nosaltres. Els sindicats, per exemple, no es mullen!, o llencen pilotes fora dient que complirem la llei, però ¿què passa en un moment en què hi ha confrontació entre les lleis catalana i espanyola? Per una altra banda, hi ha hagut un cert grup de Mossos que es van manifestar contra el president amb crits de ‘¡Viva España!”; això perjudica la imatge de tots. Per molt que la gent pugui estar d’acord amb nosaltres, aquella imatge ens afecta a tots: a mi i als membres de la Sectorial. Nosaltres vàrem fer una declaració de lleialtat a on vàrem dir que estaríem al costat de la Generalitat. Ho tenim clar: estem amb la Consulta, estem a favor de què es pugui votar però tot això dependrà del Govern. La resta de companys poden tenir les opinions que vulguin; bones o dolentes; hi ha hagut algunes confrontacions, sempre a través de les xarxes socials, que no han arribat a més però igual que jo puc entendre que ells no estiguin d’acord amb la independència, ells haurien de respectar la meva opinió i la de la nostra Sectorial.

BxI: Què farien si Madrid decidís intervenir o suspendre l’Autononia?

AD: N’hem parlat a nivell de Sectorial però no n’hem tret l’entrellat perquè és una cosa molt fictícia, però segurament ho tornarem a tractar en la propera reunió. Però està clar que si l’Estat ha de recuperar les competències en algun àmbit o ha d’intervenir l’Autonomia, ho farà intervenint els Mossos, perquè són els que han de vetllar per la seguretat. I intervindran TV3 perquè és un mitjà pel qual es pot expressar la gent. O intervindran l’ensenyament, perquè tenen la percepció que la immersió lingüística és la que ha creat independentistes. No crec en una intervenció total però, personalment, sí que contemplo una intervenció del nostre Cos.

BxI: Arribat el cas, vostè què faria?

AD: Jo sempre dic que en cas que l’Estat intervningui el Cos de Mossos d’Esquadra, jo personalment, i no parlo pas per boca dels altres companys, seré fidel a la Generalitat. Si em diuen que he de fer cas al Ministeri de l’Interior enlloc de la conselleria d’Interior, jo sóc policia de la Generalitat, crec en Catalunya i els valors d’aquest país, i jo faré costat a la Generalitat en allò que ens mani fer.

Albert Donaire

BxI: Té por de les represàlies? La delegada del Govern central a Catalunya en el seu moment ja va advertir per carta als funcionaris municipals que, com a tals, es deuen a les lleis de l’Estat per si de cas la Generalitat pretenia no fer-ne cas…

AD: Estan escampant la por i jo personalment no en tinc. Jo lluitaré fins al final, perquè estic convençut del que penso i el que defenso. Què és això que l’Estat estigui amenaçant?. Volem votar! No s’està fent res unilateralment: al 2010, el Tribunal Constitucional (TC) va emetre una sentència que permetia Catalunya fer consultes refrendàries no vinculants. Ara volem fer aquesta Consulta i de cop el TC diu que la llei que l’empara no és constitucional!. Això és seriós? Si continuem parlant de sentències judicials, a les Illes Balears, a qui diuen que han de retirar el decret del trilingüisme, el Govern diu que no hi està d’acord i que com ha guanyat per majoria absoluta continuarà aplicant el decret, perquè per a això els varen escollir… Aviam; ens estan demanant als catalans que complim unes sentències judicials que ells s’estan saltant! El Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià han resolt 15 vegades que el català i el valencià són la mateixa llengua i han de ser reconegudes a les universitats, però la Generalitat Valenciana no accepta aquestes sentències i les ignora… Però aviam; la llei no és igual per a tothom? Aquí quatre famílies demanen educació en castellà i hem de canviar tot un model educatiu, ¿i les 130.000 famílies que al País Valencià no poden estudiar en valencià?

BxI: Sembla com si certs polítics estiguessin desvirtuant interessadament el contingut del terme ‘delicte’, fent-nos creure que és delictiu tot allò que no els agrada, bàsicament allò que es fa per donar suport a la independència, quan no està escrit enlloc que tot això sigui delicte. Com a policia, què en pensa d’aquestes pràctiques?

AD: Ho trobo una vergonya. Primer, perquè estan fent coses sense cap ni peus. La senyora Alicia Sánchez Camacho va deixar de tenir protecció de Mossos; hi va renunciar demostrant menyspreu envers el nostre Cos i la nostra professionalitat en optar per tenir policies nacionals. És a dir, va dubtar de la nostra professionalitat. No puc entendre tampoc com hi ha partits com Democracia Nacional, Alianza Nacional o España 2000 que han fet actes que han quedat impunes i en canvi agafen un partit com Herri Batasuna i l’il·legalitzen. És a dir, la il·legalització per la violència hauria de ser per a tots; ¡doncs no! Aquí només hi ha il·legalitzacions per un costat. ERC, en les primeres eleccions democràtiques que hi va haver, estava il·legalitzada i no s’hi va poder presentar per molta parafernàlia que fessin amb el president de la Generalitat; és a dir, quan el president Tarradellas va arribar a Catalunya i va dir allò de “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”, va ser simbòlic, perquè després ERC no es va poder presentar a aquelles eleccions. Aquí il·legalitzen a qui volen! S’estan inventant que no es poden portar segons quins símbols als camps de futbol… ¿què és això que puguis anar a un camp amb una bandera preconstitucional, com és la bandera de l’àliga, i no hi puguis anar amb una estelada i te les segrestin?. ¿És un símbol de violència, una estelada?, o ¿és un símbol de democràcia?. És el símbol d’una gent que expressa un sentiment? Això és una censura increïble!. La gent ha d’obrir els ulls davant el que està passant.

BxI: Efectivament, sembla que prohibir l’estelada no està pas escrit a la Constitució…

AD: La Constitució de l’Estat espanyol és un text que es va redactar i aprovar sota l’amenaça de l’Exèrcit que si no s’incloïen segons quins apartats hi hauria un cop d’Estat o es continuaria amb una dictadura. Tot contracte que es redacta sota coaccions o amenaces hauria de quedar automàticament invalidat perquè és un contracte viciat. Com pot ser aleshores que acceptem unes normes que s’han dictat sota unes amenaces?, per posar un exemple del que està passant amb la Constitució. Jo, com a policia, em sento molt frustrat en veure que, per a segons qui, les lleis valen i per a segons qui, no. La Constitució també diu que tothom té dret a un habitatatge, i tothom el té?. Aleshores, per a unes coses la Constitució és molt maca però per segons quines, no. El Codi Penal diu que tothom és igual davant la Llei: però, ¿què passa amb personatges com ara Joan Carles I?. En el cas Pujol tothom ataca l’expresident, però amb el cas del rei, ningú no diu res. Unes persones sí i unes altres, no?. Es tracta d’obrir els ulls!. A més, jo no vaig poder votar aquesta Constitució ni la reforma express que varen fer fa 2 anys el PP i el PSOE!. Per al que volen, es reforma la Constitució i per al que no volen, no.

BxI: Com a policia i com a independentista, què va pensar quan els Mossos van haver de desallotjar a finals de setembre la concentració que es va fer davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona en defensa de la Consulta del 9N?

AD: Aquest tema em comporta unes contradiccions molt fortes, perquè jo, com a persona, i pel que sento, hi puc fer costat però no comparteixo les formes, perquè en un moment en què el que cal és unitat, aquell dia es va donar una imatge de confrontació innecessària. Jo puc entendre que l’objectiu sigui el mateix: poder votar el 9 de novembre, i que les persones que van acampar davant de la Delegació del Govern espanyol el que realment volien era que poguéssim votar tots els catalans. Aquell dia, era una manera de fer pressió. En això estic al seu costat. El que passa és que també entenc que les lleis són per a tothom i això vol dir que si no es pot acampar a la via pública i no es pot obstruir una intersecció, s’ha d’actuar. De la mateixa manera que si hi hagués una manifestació unionista o una acampada de la falange o d’un partit de l’extrema dreta espanyola a la plaça de Sant Jaume, també se’ls hauria de desallotjar. Hem de ser imparcials. La confrontació no ens convé. Hem de donar una imatge de seriositat i fer les coses bé.

Albert Donaire

BxI: Per a un policia independentista deu ser força difícil de vegades fer la seva feina: retirar estelades de camps esportius, multar cotxes que duen el CAT a la matrícula…

AD: Molt. De tota manera, en el tema de les denúncies pel CAT a la matrícula, un policia és discrecional i pot triar multar o no. Realment, moltes vegades, la situació no és la de sancionar ipso facto. Passa igual amb una persona que no porta el cinturó de seguretat: no sempre es multa en el mateix moment. Jo, com a policia, sé que he de fer complir unes lleis; i com a ésser humà i com a ciutadà de Catalunya sóc independentista… a mi tot això em comporta moltes contradiccions. I el dia que a mi se’m faci triar entre una cosa i l’altra, jo tinc clar que la meva prioritat és Catalunya. La meva professió és important, perquè és de la que visc; la gent també ho ha d’entendre això: tenim aquesta professió, tenim un sou i unes despeses. Però per una altra banda, nosaltres ens l’estem jugant: el sol fet d’existir Mossos per la Independència és un gran pas! Tenim pressions. per part de la societat. Per una banda, se’ns estira cap a un costat; per un altre se’ns estira cap a una altra banda… És molt complicat. Molt. Situacions com les que es varen viure a la Delegació del Govern a Barcelona ens frustren molt, perquè és una lluita interna entre els sentiments, la impotència per no poder fer una cosa i el sentiment d’haver-ne de fer una altra: unes ordres que em venen de la classe política, que no surten de la pròpia policia.

BxI: Vostè creu que realment existeixen ‘les clavegueres de l’Estat’?… o potser hem vist massa pel·lícules de ficció política?

AD: No podem subestimar l’Estat espanyol, perquè n’ha fet de tot tipus i en continuarà fent. Hi ha hagut coses que han passat dins de l’ANC, en dies anteriors a l’Onze de Setembre; jugades brutes que han intentat fer i que són dignes d’ells. De l’Estat es pot esperar qualsevol cosa, i més en un moment que veuen que tenen les coses tan perdudes; la situació que se’ls està escapant de les mans. Poden reaccionar de qualsevol manera. Aleshores, podria ser perfectament que fiquessin gent enmig d’una manifestació per alterar l’ordre públic. Però nosaltres hem de ser intel·ligents i no sumar-nos, a aquesta gent. Hem de ser intel·ligents i assenyalar-los! No podem fer seguidisme de la violència perquè aleshores sí que ho tenim tot perdut. Mentre el nostre sigui un moviment pacífic, el món l’entendrà. A la que hi hagi violència, se’ns condemnarà. Aleshores, tots els independentistes, siguem conscients d’aquesta situació!.

BxI: Des de fa setmanes, l’Estat està enviant efectius policials amb l’argument de vetllar per la seguretat dels edificis públics i en previsió que pugui haver disturbis, a Catalunya. Perdoni, però la seguretat ciutadana no és competència dels Mossos?

AD: Jo particularment trobo que l’Estat menysprea la nostra professionalitat; tal i com va fer la representant del PP, Alicia Sánchez Camacho, que es va treure l’escorta de Mossos per posar-se la de la Policia Nacional. És a dir, s’està dubtant de la professionalitat dels Mossos. I estan enviant les furgonetes de la Policia… per fer què?. Per recuperar alguna competència? Volen actuar unilateralment?. Això és una invasió de competències! Jo no m’imagino una patrulla dels Mossos anant a Saragossa a fer alguna actuació! D’acord que tenim algunes competències que són compartides amb ells, però això en concret és flagrant. Què serà primer? la Policia? i què enviaran després a Catalunya? l’Exèrcit? Dubten de la professionalitat dels Mossos, i si ells creuen que han d’actuar, ho faran. I jo, com a policia, no ho trobo lògic.

BxI: En el Llibre Blanc de la Transició Nacional s’aposta perquè Catalunya tingui la seva pròpia defensa, en cas d’independència, que bé es podria articular amb una mena de guàrdia nacional de nova creació o bé militaritzant una part del Cos de Mossos d’Esquadra per assumir aquestes noves funcions. Com ho valoren vostès des de Mossos per la Independència?

AD: A nivell de la Sectorial, no n’hem parlat. El que sí tenim clar és que el model policial que hauria d’haver a Catalunya és el d’una policia conjunta formada per totes les policies locals i els Mossos; un sol cos. Jo, personalment, penso que Catalunya ha de tenir Defensa; no pot anar amb el lliri a la mà. S’ha de tenir un exèrcit; unes persones preparades, al marge dels Mossos, en cas que hi hagués necessitat.

BxI: La permanència a Espanya, en què perjudica als Mossos d’Esquadra?

AD: En el que ens perjudica és en el tema de les competències. Hi ha segons quines coses on se’ns deixa al marge, perquè es porten unilateralment des de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil sense informar-nos. I parlo d’actuacions que es duen a terme dins el territori de Catalunya!. Això és trepitjar-nos entre cossos. No es comparteixen les informacions; de vegades sembla que és tracta de veure qui té més protagonisme; ho he fet jo?, ho has fet tu?. Això és un perjudici, perquè realment no hi ha coordinació perquè sembla que sigui més important veure qui es penja la medalla. Un model més efectiu seria que ho dugués tot un mateix cos. O dos però que estiguessin coordinats. Si afegim el problema polític que hi ha actualment entre Catalunya i Espanya, amb el Govern espanyol que es vol penjar les medalles per les actuacions de la seva policia, i la Generalitat, que com estem parlant d’actuacions que es fan a Catalunya, òbviament pretén que els Mossos tinguin més competències, la situació resultant és de gran perjudici. De fronteres, els Mossos no toquem res. Ni tampoc de res que faci referència a l’armament. O a l’expedició de documentació personal: carnet d’identitat, passaport…. Són competències que hauríem d’assumir i que facilitarien molt la nostra tasca. Amb la independència, els Mossos és un dels avantatges que tindríem, perquè seríem la policia nacional del país.

 

(Fotos ©Carles Savalls)