Vigilants platja

Assignatura pendent a les platges (23 de maig de 2016)

A Catalunya tenim turistes tot l’any, no és cap novetat. I molts es concentren a les platges, transformant-les en recurs estratègic. Com vetllem per la seva seguretat?

La seguretat a les platges recau en bona mesura als ajuntaments, mitjançant la policia local per a la seguretat ciutadana, i a través d’empreses concessionàries en el salvament aquàtic. Sí, en general empreses privades.

El servei de vigilància i salvament a les platges és responsabilitat municipal, però en general, qui presta el servei són empreses que cada any contracten temporalment un personal per pocs mesos. I també per pocs mesos disposen de flota d’embarcacions, que acostuma a ser curta i senzilla.

La crisi s’ha encarregat d’escurçar els períodes en què es dóna el servei, tant en mesos com en horari. Es dóna la paradoxa que hi ha platges en què a partir del setembre no hi ha socorristes, quan és un mes on encara hi ha molts banyistes gaudint del sol i l’aigua.

A més, el turisme no ha parat de créixer. I les activitats aquàtiques esportives també estan creixent en modalitats, practicants, horaris, i situacions meteorològiques. És a dir, ha augmentat el decalatge entre la prestació de servei de seguretat, i la demanda d’aquesta.

A part d’això, el servei que presta l’administració està segmentat territorialment segons els arbitraris límits municipals, fragmentat en la qualitat de servei segons les condicions de cada concessió, i fraccionat en l’operativa segons cada empresa privada. I també amb normativa diferent, atès que cada municipi desenvolupa ordenances pròpies. Un exemple clar d’aquesta disparitat és que hi ha municipis on se sanciona el fet de banyar-se amb bandera vermella, i en d’altres no.

Fora del període o horari de concessió, altres cossos prestem el servei. Aquesta situació “excepcional” que dura uns 9 mesos l’any sovint provoca tensions per interpretar “a qui li toca” liderar. I a més, en exercir-ho subsidiàriament i sense reconeixement, tampoc aquests cossos no tenim els recursos suficients per desenvolupar aquestes funcions plenament.

Aquest és un serrell més dels que caldrà endegar el dia que vulguem pensar en clau nacional, o en el turisme, l’eficiència, o senzillament per tenir el pati endreçat.

Bombers per la Independència (ANC)

 

Article publicat al web del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya 23 de maig de 2016