Vicent Partal, 21 de novembre de 2014

“En el camí cap a la independència, l’única cosa que ens pot fer perdre som nosaltres mateixos”

El director de Vilaweb es mostra preocupat per l’actual divisió en el marc sobiranista i opina que Espanya ja no té possibilitats de recuperar el control de la situació

Català del sud de naixement, valencià de nord d’adopció, Vicent Partal és un dels referents més importants de la premsa a Catalunya. Expert en política internacional, ha estat testimoni directe de la caiguda del Mur de Berlín i dels processos independentistes de les repúbliques bàltiques, entre molts d’altres esdeveniments històrics. Va fundar Vilaweb al 1995. Era el primer periòdic digital en català, que 5 anys després rebia el Premi Nacional de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. Partal ja havia rebut un any abans el Premi Ciutat de Barcelona per la seva dilatada trajectòria com a professional de la premsa escrita. I és que Partal ha trepitjat les redaccions de nombrosos mitjans del país, com ara El Temps (del qual en va ser cofundador), El Punt, La Vanguardia, el ja desaparegut Diari de Barcelona i TVE. Vicepresident del Centre Europeu del Periodisme, els seus editorials són un veritable manual d’interpretació de la realitat política del país.

Bombers per la Independència: Tot just passat el 9N, entrem en un període d’incertesa sobre què toca ara: eleccions?, acabar la Legislatura?… Vostè, què pensa que passarà?.

Vicent Partal: No n’estic molt segur. Dependrà molt de si hi haurà eleccions o no. És a dir, una opció són les eleccions amb caràcter plebiscitari. Jo ho veig molt complicat, perquè els partits no es posen d’acord i jo crec que la pressió popular està bastant desactivada. A mi em sembla que l’ANC ha perdut molt en l’últim mig any, amb la campanya ‘Ara és l’hora’ s’ha difuminat molt el seu perfil polític; Carme Forcadell ha comès errors polítics a parer meu molt greus, sobretot el dia de la concentració de plaça Catalunya, amb la qual cosa jo crec que l’ANC ha perdut molta capacitat de pressió sobre els partits. Continua la lectura de Vicent Partal, 21 de novembre de 2014

Albert Donaire, Coordinador de Mossos per la Independència (8 d’octubre de 2014)

“De cara al 9N, els Mossos d’Esquadra ens hem de mantenir ferms al costat del nostre Govern i del poble de Catalunya”

Es varen constituir a primers de 2012 com a Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana. Són els Mossos per la Independència. Consideren que desvincular-se de l’Estat espanyol és el millor per a Catalunya. També per al Cos, que pateix les retallades i no ha pogut assumir un ampli ventall de competències que actualment encara té reservades el Govern central, com ara el control de ports i aeroports, l’expedició de documentació o tot el que fa referència al contraban. L’Albert Donaire n’és el coordinador de la sectorial.

Bombers per la Independència: Vivim dies d’incertesa, encara no sabem al cent per cent si la Consulta del 9N es farà o no. Madrid adverteix i el president tira pel dret. S’apropa el dia i sembla que ens trobem davant un xoc de legalitats. Davant d’això, quina és la postura de Mossos per la Independència?

Albert Donaire: La nostra postura és que els Mossos d’Esquadra som la Policia de la Generalitat, i això vol dir que ens hem de mantenir ferms al costat del nostre Govern i del poble de Catalunya, que és a qui representem. Tot dependrà del que facin la conselleria d’Interior i el Govern. Si decideixen tirar endavant la Consulta, el que farem serà estar al seu costat. El que no podem fer és carregar-nos nosaltres la pressió de decidir què farem abans de què el Govern prengui una determinació perquè no som autònoms: els Mossos d’Esquadra obeïm a un govern. Continua la lectura de Albert Donaire, Coordinador de Mossos per la Independència (8 d’octubre de 2014)

Bombers en 600, pel “Yes” escocès (14 de setembre de 2014)

Bombers de Girona donaran suport al ‘Yes’ escocès amb un 600 estelat

Plantaran estelades d’espelmes a París, Londres, Edimburg, Amsterdam i Copenhaguen

“Fer visible el Procés català i donar suport a l’escocès”. Aquest és l’objectiu de l’expedició que 3 bombers de la Regió de Girona comencen avui diumenge i que els portarà fins a la capital escocesa en un Seat 600 tunejat amb la bandera estelada. L’Oriol Pallarès, en Pep Pladeveya i en Llorenç Parera, del Parc de Girona, han salpat avui encapçalant un comboi on també hi haurà en Bruno i en Roger, a càrrec d’una furgoneta amb la intendència necessària per fer el viatge, i l’Hugo, del Parc de Figueres, que hi anirà en moto. Un recorregut on tenen previstes parades a diverses ciutats europees per escenificar una immensa estelada d’espelmes amb què contribuiran a donar a conèixer els anhels dels catalans. París en primer lloc; posteriorment Londres després de travessar en ferry el pas de Calais. L’arribada a Edimburg la tenen programada per a dimecres 17, la vigília del dia en què els escocesos decidiran a les urnes si volen volar per lliure o prefereixen continuar formant part del Regne Unit. En funció de l’hora a què arribin, muntaran l’estelada aquell mateix vespre. Si és massa tard, ho faran a l’endemà. Continua la lectura de Bombers en 600, pel “Yes” escocès (14 de setembre de 2014)

Raül Romeva, eurodiputat durant 10 anys ( 21 d’abril de 2014)

“La Unió Europea és una bona idea, però està segrestada per la ideologia neoliberal, que l’ha pervertit”

Eurodiputat durant 10 anys, assegura que la crisi econòmica ha enriquit encara més els qui en són els grans responsables

Ha estat durant 10 anys diputat al Parlament Europeu en representació d’Iniciativa per Catalunya Verds. En la propera legislatura ja no hi serà perquè considera que la seva etapa a Europa ja ha finalitzat; deixa Estrasburg per tornar a Catalunya. Tot i això, ocuparà un lloc simbòlic a la llista francesa Europe Ecologie – les Verts de cara a les eleccions europees del proper dia 25 de maig. Raül Romeva és doctor en Relacions Internacionals; un expert en conflictes, processos de pau i de desarmament. A Estrasburg, diu, s’ha convençut de la necessitat d’una Unió Europea forta però també de què els mecanismes que regulen la institució es replantegin de nou per transformar-la en un ens útil per gestionar grans crisis econòmiques com l’actual.

Bombers per la Independència: El Govern del PP anuncia des de fa temps brots verds, però fa l’efecte que a nivell de carrer, la sortida del túnel encara no es veu…

Raül Romeva: Aquí hi ha hagut crisis en plural, perquè n’hi ha hagut diverses de sobreposades, totes elles relacionades les unes amb les altres: crisi econòmica, financera, democràtica, institucional i de credibilitat del projecte europeu i en general de credibilitat de les institucions representatives, crisi ambiental, social… Per a mi hi ha un factor comú en totes elles: en època de vaques grasses, a escala europea es va creure que, simplement tenint l’euro, totes aquestes crisis s’ajustarien automàticament; com per art de màgia. Durant molts anys, alguns hem estat dient que l’euro no podia funcionar si abans no teníem una política fiscal, una política bancària i una política econòmica vàlides per al conjunt de la Unió Europea (UE), o vàlides almenys per la zona euro; unes polítiques que permetessin controlar l’euro. I que quan hi hagués una situació de debilitat econòmica, es fessin polítiques d’activació econòmica. Però això, ara, només es pot fer a nivell dels estats però no pas a nivell de la UE. I això és així perquè quan els estats van signar els Tractats de Lisboa i tots els anteriors no van voler que l’euro estigués controlat per institucions europees. Aquest és el nucli del problema. Què ha passat? Continua la lectura de Raül Romeva, eurodiputat durant 10 anys ( 21 d’abril de 2014)

Isabel Vallet, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP (4 de desembre de 2013)

“A Catalunya estem caminant cap a l’externalització de tots els serveis públics”

Va néixer Alzira, al País Valencià, i és llicenciada en Dret. Isabel Vallet va estrenar el seu escó de diputada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) al Parlament de Catalunya el passat mes de juny, després de la renúncia de Georgina Rieradevall per raons personals. Milita a l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional-Endavant. Va fer la seva presentació a la tribuna d’oradors de la Cambra catalana anunciant que, pel fet de ser valenciana, “parlaré en íber; espero que tots m’entenguin”.

Bombers per la Independència: Quina radiografia fa la CUP de la situació que estem vivint actualment a Catalunya?

Isabel Vallet: La conjuntura actual de Catalunya està marcada per 3 crisis. Per una banda, una crisi nacional que s’obre per una actitud recentralitzadora de l’Estat espanyol, que no només ens afecta a nosaltres, al Principat, sinó també a la resta dels Països Catalans. És la crisi de les autonomies; és a dir, els sistemes d’autogovern s’han demostrat fallits perquè no donen resposta a les necessitats reals de la gent. Van entrar en crisi fa molts anys. Quan les receptes que es buscaven a les crisis de l’autonomia eren fer un nou Estatut primer i després un nou pacte fiscal, nosaltres ja enteníem que aquest era un sistema d’autogovern obsolet i desfassat, i que era el moment d’exercir la nostra emancipació nacional. Continua la lectura de Isabel Vallet, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP (4 de desembre de 2013)

John Duffy, secretari del sindicat escocès de bombers (22 d’octubre de 2013)

“El nostre servei estarà més ben protegit amb la independència”

L’Scottish Fire and Rescue Service es creà l’abril passat en fusionar-se els 8 cossos de bombers precedents per culpa de la crisi.

L’Scottish Fire and Rescue Service (SFRS) es va crear el passat 1 d’abril. És el resultat del procés de fusió dels vuit serveis de bombers que existien a Escòcia fins a aquell moment. La mesura es va aprovar amb l’Acta de Reforma dels Serveis de la Policia i els Bombers de l’any passat; redactada amb l’objectiu d’adaptar ambdós cossos a la crisi econòmica que també colpeja l’administració britànica. El nou servei escocès, que disposa de 356 parcs i de 8000 bombers, s’ha dividit en tres regions que abasten un territori de 5,2 milions d’habitants. John Duffy és el secretari escocès de l’FBU, la branca local del Fire Brigades Union (FBU), el sindicat de bombers del país.

Bombers per la Independència: Quins són els problemes més greus que pateixen actualment els bombers escocesos?

John Duffy: En aquests moments estem fent front a dos grans problemes. El primer és el de les pensions. És un tema que afecta tot el Regne Unit: el Govern central està imposant al Cos de Bombers i a d’altres sectors públics la revisió de les pensions; una política que va tenir un suport mins, gairebé nul, per part dels escocesos. En segon lloc, amb la política d’austeritat del Govern central s’ha reduït el pressupost per a Escòcia. Això suposa que la partida destinada al servei de bombers s’ha reduït en gairebé 43 milions de lliures (50,7 milions d’euros) entre aquest any i els dos propers. Així, per tal de mantenir el servei, els 8 cossos d’extinció d’incendis i de rescats que hi havia a tot Escòcia s’han fusionat en un de sol. Continua la lectura de John Duffy, secretari del sindicat escocès de bombers (22 d’octubre de 2013)

Eduardo Reyes, president de Súmate (5 d’agost de 2013)

“La Constitució es canviarà cada cop que calgui perquè la vida canvia!”

El president de Súmate reivindica el dret a decidir, la independència i una Catalunya social

Es van constituir oficialment el passat mes de maig. Van fer la seva presentació oficial a Sant Boi de Llobregat. Súmate agrupa principalment catalans de llengua castellana amb l’objectiu d’estendre el debat polític en què es troba actualment immersa Catalunya. Consideren que el Principat rep un tracte fiscal discriminatori per part de les institucions de l’Estat i que ja és hora de construir un nou país, un nou estat plural i, sobretot, social. Eduardo Reyes n’és el president. Nascut a Córdoba i batejat a la mesquita, va arribar a Catalunya al 1958. Actualment veí de Cervelló, és un indignat més amb l’actual destrucció del sistema del benestar, i des de Súmate reivindica el dret de Catalunya a decidir quin vol que sigui el seu futur.

Bombers per la Independència: Com va néixer Súmate?

Eduardo Reyes: Súmate va néixer d’un grup de persones que estàvem arreglant el món als bars, al carrer; amb un grup d’amics, xerrant sobre com de malament està el sistema. Ens vàrem qüestionar si realment estàvem fent alguna cosa per intentar arregla la situació. I no; realment no fèiem res. Cadascú, individualment, vol arreglar el món però el món realment no l’arreglem. Almenys, però, podem fer alguna cosa pel nostre entorn més immediat, allò el que ens envolta; defensant el que tenim unint-nos, sumant-nos tots perquè se’ns escolti. Perquè no se’ns escolta! Continua la lectura de Eduardo Reyes, president de Súmate (5 d’agost de 2013)

Pilar Rahola (14 de juliol de 2013)

Pilar Rahola: “Si ens en sortim, ja ho veurem si la Unió Europea ens hi deixa fora!”
Pensa que CiU està condemnada a trencar-se per la manera com veuen el futur de Catalunya dins l’Estat

Probablement és la més coneguda de tots els opinadors. Periodista, escriptora i política durant 7 anys (va ser diputada a Madrid i regidora de l’Ajuntament de Barcelona), Pilar Rahola és una persona fermament compromesa amb el país i les seves llibertats, però també amb la lluita feminista i la defensa de l’Estat d’Israel. És una de les 14 persones que integren el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que Madrid vol portar al Tribunal Constitucional.

Bombers per la Independència: Quina és la tasca del Consell?

Pilar Rahola: El mandat del Consell va ser absolutament clar i rotund per a tots els membres i per boca del president, quan ens va reunir la primera vegada. Hem de posar damunt la taula les diferents maneres possibles de consultar el poble de Catalunya. És a dir, aquest Consell no estudiarà si consultar o no consultar. Aquest Consell treballa exclusivament en la línia de dir de quina manera podem consultar. Per tant posa l’accent en el verb; ‘consultar’, no en el substantiu, ‘la consulta’. ‘Consultar’ és l’eix de tot. A partir d’aquí es pot consultar de diverses maneres, i nosaltres el que fem és explicar de quines maneres es pot fer aquesta consulta, quan seria convenient i quines preguntes serien les pertinents. Continua la lectura de Pilar Rahola (14 de juliol de 2013)

Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana (12 de juny de 2013)

Uriel Bertran

Uriel Bertran: “Quan el Tribunal Constitucional va retallar l’Estatut, ja hauríem pogut fer una Declaració Unilateral d’Independència”
El secretari general de Solidaritat Catalana aposta clarament per la via Kosovo

Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant 9 anys; al 2003 i al 2006, per ERC, i al 2010, per Solidaritat Catalana per la Independència, formació de la qual en va ser cofundador i de la qual n’és l’actual secretari general. Llicenciat en Economia i professor associat de la Universitat de Barcelona, Uriel Bertran va visitar Kosovo a finals del passat mes de març. Allà, en l’estat més jove del món, va poder conèixer de ben a prop com es viu un procés d’independència, la qual cosa li ha permès defensar amb més contundència el que considera que és la solució que ha d’adoptar Catalunya: la Declaració Unilateral.

BxI: Es parla cada cop més de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), cosa que Solidaritat Catalana ja fa temps que havia apuntat com a solució per a Catalunya. Per quina raó considereu que és la sortida a tot el procés que estem vivint en l’actualitat?

Uriel Bertran: Nosaltres tenim clar, i defensem des de fa anys, que la DUI és l’únic camí que té Catalunya, segons el Dret Internacional, per poder aconseguir la independència. Els països s’han independitzat a través de 2 vies: o d’un referèndum o d’una DUI. Continua la lectura de Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana (12 de juny de 2013)

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (26 d’abril de 2013)

“Amb la independència, hem d’esdevenir el motor econòmic de la península Ibèrica; som l’eina per desencallar la UE”

Llicenciat en Econòmiques i fill de Sant Feliu de Codines, Ramon Carner pertany a una família de llarga tradició empresarial. Abans de participar en la fundació del Cercle Català de Negocis (CCN), va crear una empresa de distribució d’aliments i impulsà el naixement de la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional (XECNA). Dins del CCN, té clar que cal treballar per conscienciar l’empresariat català que la independència és la solució; que s’ha de crear un fort teixit d’empreses per afavorir el creixement econòmic de Catalunya que, alhora, beneficiarà el conjunt de la societat. Ja han editat 3 llibres que expliquen la realitat econòmica del país. Del darrer, “Delenda est Hispania”, ja se n’han fet 8 edicions des de setembre passat.

BxI Ramon, com va néixer el Cercle Català de Negocis (CCN)?

Ramon Carner El CCN el vàrem constituir un grup d’empresaris al 2008 quan vàrem començar a conèixer la magnitud de l’espoli fiscal espanyol, que és molt superior al que indiquen els números oficials. Però és que, a part de l’espoli, aquí hi ha una premeditada actuació per part del Govern de Madrid d’anar influint empreses amb seu a Catalunya perquè marxin d’aquí i s’instal·lin en altres zones industrials de l’Estat; a Madrid o a altres territoris, on després les subvencionen. És el que nosaltres en diem una competència autonòmica deslleial. Amb els diners que paguem, tenim comunitats autònomes sobrefinançades que tenen recursos per subvencionar empreses. Això està passant ara i des de fa molt de temps. Per tant, tenim un espoli fiscal tremend, que equival al 10% del producte interior brut (PIB). Si hi sumem l’espoli de política econòmica, contrària al país, i li afegim també l’espoli mediàtic, que fa que no puguem conèixer la realitat de les coses, acabem amb l’evidència que cal un lobby d’empresaris, de poder econòmic, que expliqui la veritat del que està passant al nostre país. Per això vàrem constituir el CCN, perquè pocs diaris, molt pocs mitjans i molt pocs llibres, al 2008-2009 parlaven clar. I ara, gràcies a la nostra pulsió, de mica en mica tothom ha anat reconeixent que si no patíssim aquest espoli, aquest drenatge fiscal, Catalunya hauria superat la crisi, no hi hauria d’haver retallades i aniríem fent, com tots els països que tenen la nostra dimensió i que a Europa tenen en aquests moments un 10-12% d’atur però no pas un 27% com aquí. No pas un 55% d’atur juvenil!.

Un dels grans drames del país…

L’atur juvenil és el que està matant el nostre país perquè els joves acaben la facultat i a han de marxar a treballar a fora, a un altre país. En aquests moments, per qüestions econòmiques, estem patint el mateix exili de grans professionals que ja vàrem patir fa 70 anys, aleshores per qüestions ideològiques. Estan marxant els millors. I això no és cap bon signe de que el nostre país es recuperi. Continua la lectura de Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis (26 d’abril de 2013)