Dionís Guiteras

Dionís Guiteras, 18 de juny de 2015

“Com més s’apropa el moment decisiu, més es veuen les febleses de qui no té les coses molt clares”

Diputat al Parlament de Catalunya per ERC i alcalde de Moià

És alcalde de Moià des de 2011. El passat 24M va tornar a guanyar les eleccions en el seu municipi, i per un marge encara més gran; dels 6 regidors aconseguits ara fa 4 anys ha passat als 10 després de les darrers Municipals, del total de 13 que configuren l’Ajuntament de la capital del Moianès. Dionís Guiteras venia precedit per l’aclaparador èxit aconseguit el passat mes de març amb la consulta sobre si el Moianès havia d’esdevenir comarca. El ‘sí’ es va imposar per un claríssim 80,4% dels vots. Llicenciat en Ciències Polítiques, Guiteras milita a ERC des de 2006. Va debutar en la present Legislatura com a diputat al Parlament de Catalunya, on forma part de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Professionalment, està molt lligat al món de l’agricultura ecològica; ha fundat una associació empresarial dedicada a aquest sector i és membre de la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica.

Bombers per la Independència: Després del 9N el Procés s’ha refredat, fins al punt que l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de març donava per primer cop en molts mesos un avantatge dels partidaris de continuar a Espanya per davant dels que volen la independència (48%-44,1%). Ens hem de preocupar pel futur?

Dionís Guiteras: Al Procés li passa com a qualsevol qüestió que es debati i tingui una entitat tan gran. Portem uns anys de molta canya i aquesta línia ascendent, no sé si la podíem mantenir gaire més temps si els partits no donàvem respostes, com ara passarà el 27S. Per tant, baixada?, ni molt menys!, però aquest alentiment del Procés potser era evident perquè no estàvem donant unes respostes. En el moment que tenim aquest nou objectiu, que és el 27S, i que hi ha un full de ruta, que tot i que genèric, ja comença a donar opcions a altres formacions polítiques a incorporar-s’hi, estic convençudíssim que aquesta gent que ha estat amb tantes ganes i que potser ara s’ha sentit un pèl decebuda, tornarà a endollar-se amb força en el Procés. I no només la gent, sinó també els partits. Les enquestes, la Marta Rovira les ha definit com a ‘gastronomia demoscòpica’, és a dir, com a través d’unes dades objectives es cuina i en surt un resultat. Però aquesta mateixa enquesta de març també diu que ara tornaria a haver una majoria parlamentària clara a favor del Procés! Per tant, nosaltres a la nostra; a continuar treballant i, preocupar-nos, no, però sí un toc d’alerta interessant.

BxI: Però no creu que s’ha perdut el vot no independentista però que veia en la independència una sortida a l’actual crisi?

DG: Perdut, segur que no. Refredat?, doncs és possible, perquè tota aquesta gent amb unes expectatives tan grans no ha vist que s’hagin combinat les seves ganes amb la velocitat que darrerament ha dut el Procés. Aquí hi ha davantistes de tota la vida, que porten molts anys picant pedra, i ja no els ve d’una setmana, i gent que s’hi ha incorporat a última hora, i potser aquesta il·lusió nova ha patit per la velocitat del Procés. Si fem una anàlisi seriosa mirant enrere, estem parlant de 3 anys que fa que ha despertat tot plegat. Per tant, és un procés molt ràpid. I que en un procés tan ràpid hi hagi una parada per respirar, tampoc no passa res!

BxI: No només ha estat la velocitat del Procés… No creu que la gent s’ha desencantat una mica per les públiques i constants desavinences que hi va haver entre Mas i Junqueras a partir del 9N?

DG: Són coses que s’escapen de les dinàmiques dels partits. La societat està molt interessada en aquest Procés; vol el màxim de transparència i d’informació. I els mitjans de comunicació estan per donar el màxim d’informació i el màxim de transparència, i això fa que qualsevol detall pugui acabar sent d’una magnitud enorme. És el que hi ha…!

Dionís Guiteras

BxI: Almenys ja hi ha una entesa en el full de ruta i s’estan començant a desenvolupar les estructures d’Estat…

DG: Tot empeny! Tota pressió és poca perquè es facin les coses que cal fer. Hem perdut un temps brillant i imprescindible durant aquesta Legislatura, perquè no s’han fet les coses a la velocitat que alguns esperàvem; per tant, tota la feina i tota la pressió ajuden, i no pas en el sentit pejoratiu de la paraula, sinó entesa en el sentit que ens posem a remar tots en una mateixa direcció, perquè segur que plegats fem molta més força a l’hora de treballar, a l’hora de desenvolupar totes aquestes eines que ens són imprescindibles pel Procés. Per tant, el que hem de fer ara és no afluixar, no mirar enrere! Cal mirar endavant.

BxI: Tots a una, diu… Però Iniciativa i Unió no semblen estar-hi gaire interessats…

DG: Això passa en aquest Procés i en qualsevol altra cosa de la vida: com més s’apropa el moment decisiu, el moment de prendre una decisió clara i d’assumir un compromís clar, més es veuen febleses de qui no té les coses molt clares. Això per a nosaltres és un toc d’atenció. N’hi ha uns que ho tenen molt clar i altres que legítimament tenen dubtes. I és un toc d’atenció perquè no perdem pistonada per convèncer-los; perquè ens adonem que el Procés no el faran Convergència Democràtica i Esquerra Republicana; hem de ser molts més! Hi ha d’haver forces polítiques i el màxim del teixit associatiu empenyent en la mateixa direcció. Això fa que de vegades no puguis fer totes les passes a la velocitat que voldries, però crec que val la pena ser-hi tots i no ser-hi pocs. Això vol dir que no ens relaxem! Al final, les màscares han de caure i els compromisos s’han de veure clars. Aquelles formacions polítiques que no tinguin clar quin és el camí a seguir, quan abans deixin ben clara quina és la seva posició, millor. Si això vol dir que se’ns despengi algú, els electors, que en definitiva són els que donen suport a aquestes forces, ja escolliran si volen continuar donant suport a una formació que no té una definició molt clara del què vol, o si creu que ja ha arribat el moment de definir-se com a individu i apostar per altres formacions.

BxI: Algunes màscares encara no han caigut…

DG: Algunes estan a punt de caure, d’altres ja han caigut. I les que estan a punt de caure, cauran aviat!

Dionís Guiteras

BxI: La llista única que demanava el President, no creu que era una manera discreta de fer caure Unió del Procés, sense necessitat de posar en evidència la seva negativa al full de ruta pactat entre CDC i ERC?

DG: Nosaltres entenem que no; que la independència és un moviment absolutament transversal que cal que es vegi reflectit en el màxim número de vots possibles a les urnes, transformats en el màxim possible de diputats al Parlament. Per tant, seguint aquesta premisa, l’anàlisi que vàrem fer en el seu moment va ser que una llista unitària no sumava perquè deixava gent a fora, perquè no s’hi haurien identificat, amb ella. Aquest debat el vàrem tancar, i vàrem arribar a un acord amb CDC a què esperem que s’hi sumin les altres formacions polítiques perquè el 27S sigui un èxit total de participació i de vots a favor de la independència. A dia d’avui, un cop fet el pacte i estant en debat, intentant convèncer les altres formacions polítiques perquè se sumin a aquest compromís, tornar a treure el debat de la llista unitària, potser el que fa és reflectir la feblesa d’alguns i no la fortalesa del pacte. Per a nosaltres és un tema tancat. I ja que hem arribat a un acord de mínims, el que volem és que s’hi sumin el màxim de formacions polítiques i que el 27S sigui un èxit brutal d’aquesta opció política que és la independència de Catalunya.

BxI: En les passades Municipals va irrompre amb força una esquerra renovadora que no té gaire interès a trencar amb Espanya. La independència pot haver perdut vots per aquesta banda?.

DG: És possible. A mi mai no em fa por res; el que em fa és respecte. El que hem de fer és escoltar aquestes persones que podien estar a favor de la independència de Catalunya i que aquests nous missatges els poden atreure; hem d’entendre què fa que aquell missatge nou atregui més que el nostre. I de quina manera podem arribar a aquest col·lectiu per veure què és el que ha passat o què és el que aquesta gent espera d’aquests canvis que s’intuïen que podien ser a favor d’un nou Estat i que ara es poden conformar amb una oferta més light. És un repte per a les forces sobiranistes dialogar amb aquests col·lectius per veure què els ha fet dubtar entre una opció continuista, tot i que amb un discurs de canvi, però dintre d’un mateix Estat i d’un mateix model autonòmic, i aquest altre nou model, que és el que plantegem nosaltres, que és començar de nou un Estat on es tinguin no només en compte les qüestions nacionals, sinó també les qüestions socials; perquè una nació sense societat no és res! Hem de veure què és el que passa, si és que realment passa alguna cosa, o si és que només són qüestions d’enquestes i a la que aquestes noves forces polítiques comencin a donar discurs i posicionament això es desinfla… Pot passar que els discursos on s’han de començar a posicionar sobre qüestions nacionals o sobre qüestions de gestió, per exemple a l’Ajuntament de Barcelona, comencin provocar fugues en moltes d’aquestes persones que pensaven que aquest missatge era renovador.

BxI: Abans de les Municipals, Alfred Bosch va dir que abans faria alcaldessa de Barcelona Ada Colau que no pas Xavier Trias…

DG: Jo crec que és una manera d’esperonar aquelles persones que es pensen que només pel fet de portar una estelada ja n’hi ha prou. Canviar una bandera a l’Ajuntament de Barcelona no és suficient! Hem de canviar un model de gestió i, sobretot, l’actitud de la capitalitat de Barcelona: ha de ser la capitalitat d’un nou Estat! Per tant, que hi hagi incentius perquè això s’acabi fent crec que és bo, tant per un cantó com per un altre.

Dionís Guiteras

BxI: Creu que l’Estat ha arribat ja al límit del boicot al Procés, o encara pot anar més lluny? Podrien arribar a prohibir el 27S?

DG: Són capaços de tot i hem d’estar preparats per a qualsevol cosa. El punt límit a on ha arribat l’Estat és el de la vergonya aliena; és a dir, segons el pas endavant més que faci, el que farà serà fer passar vergonya aliena la resta d’Estats i la comunitat internacional. Crec que Espanya està al límit del que és tolerablement acceptable. L’Estat té els seus interessos, i crec que legítimament els ha de defensar, però passat el límit i a on està portant ara mateix la situació, ja és el de la vergonya aliena i el de que caiguin les màscares d’aquelles persones que encara entenen l’Estat espanyol com a un Estat civilitzat i amb 2 dits de front.

BxI: Com valoren a ERC que Brussel·les encara no es mulli sobre l’enfrontament polític actual entre Catalunya i Espanya?

DG: Entenem que no es mulli més! El que sempre ha dit Brussel·les és que això és un afer intern espanyol. El que ens cal és un mandat democràtic per veure que aquí realment hi ha una qüestió que no es resol entre 2 parts; que hi cal una tercera. Mentre Europa sigui l’Europa dels Estats, Brussel·les no es posicionarà. El 9N ja havia de ser una bona ocasió, però el 27S ha de ser l’oportunitat perquè Europa i Brussel·les vegin que realment aquí hi ha una qüestió nacional viva i que l’Estat espanyol no hi dóna resposta.

BxI: Parlem molt del full de ruta i del camí que cal fer per proclamar un nou Estat després del 27S, però no parem gaire atenció a com volem que sigui aquesta Catalunya independent… Quin és el país que vol ERC, per exemple, en l’àmbit dels serveis públics?

DG: La defensa absoluta i aferrissada del sector públic, que segurament haurà de ser reformat, també. Hem de pensar què és la Funció Pública; que els marges de benefici que pot tenir una empresa per prestar un servei de gestió pública reverteixin en la societat. Hem de canviar la manera d’entendre la gestió pública, que ha de ser un motor de riquesa per al territori i per a la societat.

BxI: I per a vostès, com s’ha de projectar Catalunya al món?; un paradís fiscal?, un hub d’intercanvi de mercaderies?, un país eminentment turístic?….

DG: Catalunya és un país amb moltes possibilitats i no es pot encasellar en un sol model. Però hem de tenir una cosa claríssima: el model econòmic i de societat que volem per a Catalunya ha de ser sostenible en el temps, no només des del punt de vista mediambiental, sinó també des de l’econòmic i el social. Sostenible en el temps i capaç de desenvolupar totes les potencialitats que té el país, com ara centres de recerca o de talent, un model agrari que sigui capaç de donar aliments a la societat, de qualitat i respectuosos amb el medi ambient; un país evidentment amb turisme i industrialització… però tot això ha de ser compatible amb aquest equilibri. Sostenible en el temps; per tant, no ha d’exhaurir recursos; ha de ser potenciador de talent i sobretot ha d’estar al servei de les persones. A partir d’aquest paràmetre, Catalunya té moltes possibilitats per desenvolupar diferents models econòmics i, sobretot, un model social fort i potent, i al servei de les persones.

BxI: Qui dia passa, any empeny, però les retallades han malmès, i molt, el nivell de qualitat del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya….

DG: Per a nosaltres, en el Cos de Bombers, igual que en els Mossos d’Esquadra, la sanitat i la justícia… en tot el que és Funció Pública, el que estem veient és que hem arribat al moll de l’os. No es pot gratar més! El problema que hi veiem ara és que el Govern no té un pla i una estratègia clara de gestió d’aquests recursos i d’aquests serveis públics. Què és el que hi podem fer nosaltres, amb 21 diputats?; aconseguir arrossegar el Govern perquè aquella adaptació del pressupost a la realitat dels serveis sigui el menys feixuga possible. El fet d’haver insistit tant, no només nosaltres com a grup parlamentari que dóna suport al Govern, sinó vosaltres com a col·lectiu, amb les vostres mobilitzacions perquè per fi el Govern, i no només el Departament d’Interior, s’hagi adonat que calia fer una nova convocatòria de places de bombers ha estat, ara veient-ne el resultat, una bona manera d’empassar-nos la medicina que ha estat donar suport a uns Pressupostos i haver d’assumir les crítiques dels sindicats del Cos de Bombers pel nostre suport al Govern. Nosaltres entomem aquests crítiques, les considerem absolutament positives; no ens sentim gens ni mica dolguts. De vegades, incompresos, però és el que hi ha! Però si això ha servit per aconseguir que el Govern s’adoni que cal obrir una convocatòria de com a mínim 150 places noves de bombers, ja ha valgut la pena passar aquestes males estones. Això és el que intentem fer, des del suport parlamentari: menjar gripaus per poder aconseguir algunes millores. No em puc imaginar què hagués passat si el soci hagués estat un altre, en comptes de ser nosaltres els qui hem menjat els gripaus per haver donat suport parlamentari a CiU… Segurament, aquestes petites victòries que hem assolit entre tots no les haguéssim aconseguit.

(Fotos ©Carles Savalls)