Eduardo Reyes

Eduardo Reyes, president de Súmate (5 d’agost de 2013)

“La Constitució es canviarà cada cop que calgui perquè la vida canvia!”

El president de Súmate reivindica el dret a decidir, la independència i una Catalunya social

Es van constituir oficialment el passat mes de maig. Van fer la seva presentació oficial a Sant Boi de Llobregat. Súmate agrupa principalment catalans de llengua castellana amb l’objectiu d’estendre el debat polític en què es troba actualment immersa Catalunya. Consideren que el Principat rep un tracte fiscal discriminatori per part de les institucions de l’Estat i que ja és hora de construir un nou país, un nou estat plural i, sobretot, social. Eduardo Reyes n’és el president. Nascut a Córdoba i batejat a la mesquita, va arribar a Catalunya al 1958. Actualment veí de Cervelló, és un indignat més amb l’actual destrucció del sistema del benestar, i des de Súmate reivindica el dret de Catalunya a decidir quin vol que sigui el seu futur.

Bombers per la Independència: Com va néixer Súmate?

Eduardo Reyes: Súmate va néixer d’un grup de persones que estàvem arreglant el món als bars, al carrer; amb un grup d’amics, xerrant sobre com de malament està el sistema. Ens vàrem qüestionar si realment estàvem fent alguna cosa per intentar arregla la situació. I no; realment no fèiem res. Cadascú, individualment, vol arreglar el món però el món realment no l’arreglem. Almenys, però, podem fer alguna cosa pel nostre entorn més immediat, allò el que ens envolta; defensant el que tenim unint-nos, sumant-nos tots perquè se’ns escolti. Perquè no se’ns escolta! Quan hi ha una reunió en un bar i quatre persones volen arreglar el món, després cadascú se’n va a casa seva i tot queda tal com estava, i a l’endemà, un altre cop comencen a voler arreglar el món; i cada dia, el mateix. Va ser aleshores que ens vàrem plantejar per què no muntàvem una entitat plural, de gent apolítica, que no es deixés arrossegar per cap polític ni cap partit. Nosaltres tenim uns referents; l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural o Catalunya Estat. A Súmate bàsicament som castellanoparlants, gent que parlem d’una altra manera o que hem nascut fora i portem molt de temps aquí; gent que pensem de manera diferent perquè els nostres pares van venir aquí emigrant. Súmate és una associació de castellanoparlants, però que realment ens sentim totalment catalans. L’entitat no va néixer enlloc; jo sóc de Cervelló però hi ha gent de Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona… ens hem anat sumant els uns als altres i, semblava que no, però vàrem veure que el que va començar com a una aventura, posant cadascun de nosaltres un petit gra de sorra perquè això tirés endavant, realment està donant fruits. Han vingut periodistes a entrevistar-nos per saber què som, com som i què fem i estem tenint una gran explosió. Ens pregunten si som polítics o ens hi volem dedicar, i no! La política fins i tot la rebutgem, perquè des del punt de vista polític, no pots pensar en els problemes del país de manera objectiva; més aviat pensaries en no perjudicar el teu partit. I hem nascut precisament per això, perquè pensem que podem fer alguna cosa pel país des de fora de la política, com a ciutadans; tal com ha fet Ada Colau, que no representa cap partit; com està fent Teresa Forcades i moltes altres plataformes que treballen contra les injustícies socials.

Eduardo Reyes

BxI: Una de les vostres reivindicacions és aconseguir una Catalunya social; que no s’oblidi de les persones…

ER: El que està passant és molt complicat. Hi ha molts partits polítics; potser hi ha massa ànsia de poder. I amb l’excepció d’alguns partits, que tenen un criteri més social, el que està passant és una aberració. S’està humiliant al ciutadà fins al nivell de l’esclavisme. Per exemple, si el ministre Montoro és llicenciat en Economia… ¿quina economia fa ell, pretenent que una persona guanyi només 650 euros al mes?. Si creu que una persona pot viure amb aquest sou, ell hauria de començar a fer el mateix! Jo he sigut autònom tota la meva vida i de facilitats, ¡cap ni una!. Avui en dia, per fer-te autònom necessites dur 17 documents. Un altre exemple; els Bombers sou un exemple per a nosaltres. Que us trobeu desemparats davant el foc ha de fer veure clar que el vostre servei és una necessitat bàsica, on no hi hauria d’haver retallades sinó suport institucional. I teniu més suport social que no pas de l’Administració. La política, ha de canviar totalment.

BxI: Sembla que ha arribat l’hora que la societat civil hi digui la seva…

ER: Què podem fer nosaltres?, impedir-ho!. Nosaltres volem que Catalunya es pugui pronunciar i independitzar. De la mateixa manera que m’agradaria, a mi com a andalús, que Andalusia es proclamés lliure d’Espanya. Catalunya és una terra d’oportunitats, on sempre hi ha hagut possibilitat de lluitar. I és el que hem de continuar fent, no pas emigrar! Em fa gràcia el ministre Margallo quan diu que treballar a l’estranger és com estar a casa!. Espanya té coses bones i coses dolentes, però Catalunya té totes les coses bones i necessàries per no haver de passar calamitats. S’ha de lluitar perquè Catalunya sigui independent.

BxI: Una tasca molt difícil, si es té en compte que Madrid sembla disposat a aturar qualsevol pas en ferm en aquest sentit…

ER: Oi que existeix la paraula ‘sobirania’? La sobirania resideix en el poble. Ho diu la Constitució, aquesta que es passen pel folre tots; una cosa que no s’ha complert mai des que la vàrem aprovar al 1978. La Constitució actual no val; és una mala còpia de la Pepa, la de 1812. S’ha de fer un text que garanteixi de debò la sobirania popular. Perquè si fas uns articles de la Constitució amb bona fe però resulta que després ja no serveixen, el que cal fer és canviar-la ja!. Que no ens diguin cada dia que la Constitució no es pot canviar; la Constitució es canviarà cada cop que calgui perquè la vida canvia! I el text ha d’anar d’acord amb la realitat i no a l’inrevés!; la vida no s’ha d’adaptar a una Constitució equívoca, antiga i mal feta!. A més, si es sabés com es va redactar la Constitució en el seu moment, tots la maldiríem una mica.

BxI: I no és una bona solució el federalisme de Pere Navarro?

ER: El federalisme hauria estat una solució en un altre moment. L’ésser humà aguanta i aguanta. Però després passa allò de la dita castellana ‘tanto va el cántaro a la fuente que al final se rompe…’ Què vull dir amb això?, que ara hi ha desconfiança total; desconfiança en un sistema que està funcionant des de que tinc ús de raó: Jo vaig néixer en una dictadura i vaig créixer en una dictadura disfressada de democràcia, perquè que em diguin a mi que el que tenim ara és una democràcia! Me’n ric a la cara de qui m’ho digui!. Sempre han manat el PP o el PSOE, i si no, aquell senyor, el secretari general del Movimiento, posat pel rei. Hem dit que ja n’hi ha prou!, fins aquí hem arribat. Aleshores, el federalisme, ara, està fora de lloc. Ningú no hi combregarà. El federalisme com a fórmula, als Estats Units, sí, però és que allà funcionen com a estats federals des de fa més de 200 anys!. Però aquí?, després de massacrar-nos econòmicament durant tant de temps i encara veiem que el País Basc recapta el 100% dels impostos i que s’autoadministra, i que nosaltres lliurem el 100% dels tributs i només ens en retornen el 55%-60%! La gent diu que ja no se’n refia, que hem estat donant totes les oportunitats del món però que ara ja no en donarem cap més.

Eduardo Reyes

BxI: I la idea de continuar dins d’Espanya però amb reformes?

ER: Unionisme?, ja és tard! La unió, quan tot es fa bé, va bé, però quan un matrimoni no té solució, la separació és inevitable. No hi ha hagut confiança; hi ha hagut abús de la bona fe i de poder; amb tot això, ara, qui se’n refia?. Ningú. Ja no ha lugar!.

BxI: Amb aquests ideals, Súmate desmunta totalment la identificació que alguns volen fer que això de la independència i el dret a decidir no va amb els catalans que heu nascut a fora i teniu com a llengua mare el castellà…

ER: Nosaltres podem ser com un gra al cul per a ells, però som molts i necessaris. I ens sentim propietaris d’una part de Catalunya. Jo porto aquí 55 anys i no he tingut mai cap problema amb el català. Mai no ha existit un problema amb la llengua catalana. Si a mi em parlen en català, jo l’entenc i puc respondre en català o, si he d’expressar sentiments, responc en la meva llengua materna, que és el castellà. Quan vaig arribar a Barcelona, no vaig trobar mai cap obstacle en la llengua. En un article que vaig escriure, titolat ‘Malditos catalanes’, ja vaig explicar que la gent d’aquí, quan la meva família hi va arribar, va ser tan amable que es va adaptar al castellà!. No veig per què ara ha d’haver una diferència entre castellanoparlants o catalanoparlants. La cosa continuarà igual!. El que importa és que el castellanoparlant que ha arribat de fora i se sent català o el que ha nascut aquí, vulgui dialogar i tingui interès d’entendre’s. Amb aquesta actitud, crec que no ha d’haver cap problema.

BxI: Què li diuen a Andalusia del que està passant actualment a Catalunya?

ER: A Andalusia no hi ha odi als catalans; allà tenim una mena d’aura fomentada per no sé qui…. A mi, allà, em coneixen com el catalán, però carinyosament. No es parla gaire de política; aquí se’n parla més, ens hi preocupem més. Allà estan més acostumats a estar més submisos al sistema, però crec que quan Andalusia rebenti, quan exploti, es complirà el que diu la lletra d’Andaluces de Jaén, aceituneros altivos… Jo no crec que aquí es permetés que hi hagués un duc de Medinaceli o una duquessa d’Alba que tinguessin el que tenen, que cobressin per no donar feina… Aquí no es permetria!. Jo he demanat a andalusos d’allà per quina raó ens miren tan malament als catalans; en grup et responen que si sou la hòstia, que si sou garrepes… Però d’un en un, la majoria coincideix en què tenen enveja de la manera de ser dels catalans i realment ens admiren; que si guanyem 1000 intentem passar amb 800 per estalviar!.

(Fotos ©Carles Savalls)