Cases davant costa marítima

Si m’exposo a un risc

Els riscos naturals, com ara inundacions o incendis forestals, són coneguts: sabem que existeixen, podem estimar la seva freqüència o la seva gravetat quan es manifestin, però no sabrem exactament quan i on succeiran.
Tot i així, al nostre territori trobem grans exemples d’incoherència urbanística, i molta gent, indústries i nuclis sencers estan ubicats en llocs vulnerables.

De tant en tant, la natura es mostra, dura com és.

Davant d’aquest fet, hi ha diverses opcions. Una d’elles és canviar de lloc l’element vulnerable. Sembla lògic, però poques vegades s’ha fet.

Una altra, és emprendre obres, tals com esculleres als rius, per exemple.
I una altra és identificar aquestes activitats exposades al risc, i gravar-les amb algun tribut que ajudi a construir i mantenir mesures preventives.

Alguna figura així tenim actualment, com ara la possibilitat de gravar les urbanitzacions per al manteniment de les franges perimetrals a les urbanitzacions enmig del bosc. Però la realitat és que en mans municipals, pocs han gosat penalitzar diferencialment els seus veïns.

Així doncs, si creiem que volem ser una societat més segura, cal establir alguna mesura que redueixi l’exposició al risc. Si no ens atrevim a moure activitats a ubicacions més segures, doncs cal aconseguir els recursos per fer les mesures preventives.

La política catalana normalment no ha abordat ni explorat tots els camins de les polítiques fiscals perquè fins ara ha estat en mans de l’estat espanyol. Aviat podrem fer-ho.

cases enmig del bosc

Bombers per la Independència (ANC)