Mosso fent control

Multes en cas d’imprudència?

Massa sovint apareixen comportaments individuals o grupals que posen en perill a ells mateixos o a tercers. Aquesta exposició al risc innecessària pot generar una activitat més alta als cossos d’emergència.

esquí extrem

Un exemple de comportaments temeraris són conduir amb excés de velocitat o sota els efectes de l’alcohol, o bé anar a alta muntanya sense l’equip o preparació necessària.

Quan s’esdevé l’accident s’efectua el salvament, i s’investiguen les causes per a determinar si hi ha hagut imprudència, i d’aquí es deriva quin tipus de responsabilitat hi hauria.

rescat muntanya

Aquest mecanisme, el de la sanció, és una forma de repercutir el cost a qui l’ha originat. Aparentment és just, però cal fer diverses consideracions.

En primer lloc, el bomber ha de poder identificar clarament què és una imprudència, pel qual, necessita una formació i una reglamentació clara. En el cas d’accidents de muntanya per exemple, la normativa a aplicar no és exactament una sanció, i d’aquí se’n complica l’aplicació.

Per un altre costat, aquest tipus de sancions acaben essent poc freqüents. Busquen una pedagogia per al conjunt de la societat, però no són mesures efectives de recaptació, de forma que no solucionen el problema del finançament.

A més, aquestes gestions actuen quan ja s’ha efectuat el cost d’atenció, generen uns costos interns de gestió.

Per tant, són poc eficaces en termes estrictament econòmics.

Així doncs, convé explorar també vies sancionadores preventives. En aquest camp, fàcilment caiem en l’exemple del trànsit: sancions per excés de velocitat o alcoholèmia han generat una reducció dràstica d’accidents i víctimes. I aquestes sancions s’efectuen amb una activitat preventiva per part de l’autoritat de trànsit. És a dir, es fan sancions encara que no hi hagi accident de trànsit.

I en el cas de trànsit, sí que les sancions són un mecanisme real de recaptació i reinversió en les emergències, ja que almenys una part del que es recapta, es destina al finançament de cossos de bombers.

 

Però cal tenir cura de com es plantegen les sancions.
Si són massa elevades o freqüents, no generen l’efecte educatiu desitjat, sinó més aviat un rebuig social. I també poden induir a una situació pitjor: davant una imprudència, la víctima no avisa per por a la sanció, agreujant la situació de l’emergència.

Per tant, el règim sancionador en emergències ha d’estar limitat i aplicat amb cautela, i cal dirigir-lo sobretot en l’àmbit preventiu.

Finalment, perquè l’activitat preventiva sancionadora tingui efecte, cal disposar de personal qualificat i destinat a tal fi.

Tenim molt camp per recórrer si s’escull aquest camí.

 

Bombers per la Independència (ANC)