Nous impostos, més seguretat

death and taxes

Dèiem fa uns dies que la política fiscal pot impulsar determinades polítiques.
Així per exemple, les indústries químiques paguen un gravamen si superen un llindar de la manipulació o emmagatzematge de determinades substàncies tòxiques. A moltes els interessa no pagar, o reduir l’import del que paguen, i busquen processos industrials que redueixin les quantitats d’aquestes substàncies perilloses. El resultat és que per estalviar un cost particular, es redueix el risc global, i pel camí, ajudem a finançar els serveis d’emergències.

Però tenim riscos on això no s’aplica. Continua llegint «Nous impostos, més seguretat»

La prevenció surt a compte

pay tax

En molts àmbits les emergències es van reduint progressivament. Exemples en són els accidents de trànsit, els incendis d’indústries i magatzems, o els accidents laborals. Això és degut a que en aquests camps hi ha polítiques preventives clares. En aquests camps s’ha desenvolupat un marc normatiu, un teixit d’empreses de serveis que ajuden a implantar mesures preventives, un conjunt de centres educatius i de recerca que formen a professionals, etc.

De fet, és una mostra més de la maduresa de la nostra societat: molts riscos s’han sabut gestionar, i reduir-los, tant en freqüència com en conseqüència. Continua llegint «La prevenció surt a compte»

Si m’exposo a un risc

cases amenaçades pel mar

Els riscos naturals com ara inundacions o incendis forestals són coneguts. Sabem que succeeixen, podem estimar la seva freqüència o la seva gravetat quan es manifestin, però no sabrem quan succeiran.

Tot i així, al nostre territori trobem grans exemples d’incoherència urbanística, i molta gent, indústries, comerços i nuclis sencers estan ubicats en llocs vulnerables.

De tant en tant, la natura es mostra, dura com és. Continua llegint «Si m’exposo a un risc»

Com hem de pagar la seguretat civil?

taxa emergències

Dins l’Estat espanyol el gruix del finançament dels serveis públics es fa independentment de l’origen dels ingressos. És a dir, per un costat es cobren impostos directes (renda, patrimoni, societats, successions) o indirectes (IVA, combustibles, cànon aigua), i per un altre costat es gasten sota una decisió discrecional en el marc dels pressupostos: tant a sanitat, tant a educació, tant a seguretat, etc.

En altres estats s’intenta que la política fiscal serveixi per potenciar determinades polítiques sectorials. Continua llegint «Com hem de pagar la seguretat civil?»