Vicent Partal

Vicent Partal, 21 de novembre de 2014

“En el camí cap a la independència, l’única cosa que ens pot fer perdre som nosaltres mateixos”

El director de Vilaweb es mostra preocupat per l’actual divisió en el marc sobiranista i opina que Espanya ja no té possibilitats de recuperar el control de la situació

Català del sud de naixement, valencià de nord d’adopció, Vicent Partal és un dels referents més importants de la premsa a Catalunya. Expert en política internacional, ha estat testimoni directe de la caiguda del Mur de Berlín i dels processos independentistes de les repúbliques bàltiques, entre molts d’altres esdeveniments històrics. Va fundar Vilaweb al 1995. Era el primer periòdic digital en català, que 5 anys després rebia el Premi Nacional de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. Partal ja havia rebut un any abans el Premi Ciutat de Barcelona per la seva dilatada trajectòria com a professional de la premsa escrita. I és que Partal ha trepitjat les redaccions de nombrosos mitjans del país, com ara El Temps (del qual en va ser cofundador), El Punt, La Vanguardia, el ja desaparegut Diari de Barcelona i TVE. Vicepresident del Centre Europeu del Periodisme, els seus editorials són un veritable manual d’interpretació de la realitat política del país.

Bombers per la Independència: Tot just passat el 9N, entrem en un període d’incertesa sobre què toca ara: eleccions?, acabar la Legislatura?… Vostè, què pensa que passarà?.

Vicent Partal: No n’estic molt segur. Dependrà molt de si hi haurà eleccions o no. És a dir, una opció són les eleccions amb caràcter plebiscitari. Jo ho veig molt complicat, perquè els partits no es posen d’acord i jo crec que la pressió popular està bastant desactivada. A mi em sembla que l’ANC ha perdut molt en l’últim mig any, amb la campanya ‘Ara és l’hora’ s’ha difuminat molt el seu perfil polític; Carme Forcadell ha comès errors polítics a parer meu molt greus, sobretot el dia de la concentració de plaça Catalunya, amb la qual cosa jo crec que l’ANC ha perdut molta capacitat de pressió sobre els partits. Més aviat sembla que està qüestionada per la seva actuació. I per tant, si no hi ha aquesta possibilitat de fer unes eleccions plebiscitàries, aleshores si que no sé en quin panorama entrem. No en tinc ni idea. Jo l’única possibilitat a curt termini és aquesta: unes plebiscitàries. Si no, entrarem en un període molt estrany.

BxI: De fet, ja és estrany que un mateix polític, com Josep Rull de CDC, digui un dia que amb el 9N es va veure, al seu entendre, que encara no hi ha una majoria independentista qualificada com per convocar ara mateix unes eleccions, i unes jornades més tard asseguri que el President no esgotarà pas la Legislatura si només té al seu costat el PSC…

VP: Aquí hi ha una cosa que és normal: la hipersensibilitat de tothom. És a dir, cada piulada i cada declaració es converteixen en un statement que en diuen els anglesos, i, collons!, no n’hi ha per tant! Jo entenc que ara Convergència pot estar temptada d’allargar per recuperar. A mi em fa la impressió que el 9N és una victòria personal també d’Artur Mas. És una victòria del país, però també és una victòria personal d’Artur Mas, bàsicament perquè ERC s’equivoca per complet quan s’aixeca de la taula i munta aquell número. ERC comet un gravíssim error polític que té conseqüències. Per tant jo no estic tan segur que avui dia unes eleccions les guanyés ERC. En qualsevol cas, el que sí està clar és que Convergència no pot allargar això massa perquè hi ha les Municipals al maig, que són com una mena de topall. Si CiU, per exemple, pacta amb el PSC, cosa que jo no crec que passi, ho pagarà a les Municipals. Això és molt evident. I si ho paguen a les Municipals, com pensa Mas continuar governant en una situació de pressió política total?. No tindria molt sentit! Per tant a mi em fa la impressió que això no es pot allargar. No hi ha condicions per allargar-ho! Tot i que no podem perdre de vista mai que les Municipals probablement són de les millors eleccions tradicionalment per a CiU. Per tant, potser ells estan calculant que són unes eleccions que els van bé, però jo no veig la possibilitat d’allargar-ho molt. A més, Convergència ja ha fet el pas. El que CiU i el president fan el 9N és inaudit; ja ho entenc que hi ha gent que no vol veure-ho i que prefereix continuar amb els seus mites… Potser ens ajudaran els espanyols, en els quals sempre hem de confiar, perquè presenten la querella contra Mas i això precipita les coses. Però jo no li veig a Convergència marge de maniobra. Dimarts que ve ho veurem, amb la conferència de Mas…

Vicent Partal

BxI: Allargant la Legislatura, no pensa vostè que correm el risc de cansar la gent i perdre convençuts pel camí?….

VP: No! Això no és un suflé! De cap manera! Un suflé no dura 3 anys! Si fracassem ara, segurament perdrem 4 o 5 anys; és molt possible, però això no s’acaba aquí: Espanya no guanya!, això és evident; la societat catalana el pas ja l’ha fet, i per tant Espanya ja no ho pot recuperar, això. El que pot passar és que haguem de perdre 5 anys fent experiments estranys, a veure si funcionen. El que passa és que per arribar al punt a on necessitem arribar, els partits han d’encertar-la….

BxI: Encertar-la… Parlem de les possibles plebiscitàries: candidatura unitària o no?

VP: Jo em plantejo molt la realitat catalana des de l’exterior: jo sóc el canceller alemany i a mi en venen i em diuen que els catalans han votat per proclamar la independència però no han sigut capaços ni de fer una candidatura unitària i han anat per separat, estan barallats entre ells, ningú sap qui formarà el Govern… Doncs jo no me la jugo pels catalans! És que és tan elemental com això! Jo, quan escolto les discussions, al·lucino molt: ara la gent està discutint que si la Llei d’Hondt amunt, que si la Llei d’Hondt avall… És que és ridícul! Ha d’haver una candidatura mínimament unitària, i això vol dir l’espai central!; és a dir, des d’UDC fins als sectors independentistes d’IC. Després pot haver una candidatura revolucionària; això tothom ho entendria: que hi hagués 2 blocs. Però si CiU i ERC van per separat, pleguem! És que no hi ha res a fer!.

BxI: Hi ha qui pensa que 1,8 milions de vots independentistes encara no són prous; que faltarien ben bé uns 300.000 convençuts més…

VP: No! Jo crec que, primer, aquí hi ha un error: l’1,9 milions de vots, perquè acabarà essent-ho, no és el sostre, si no el terra; són els que aniran a votar encara que els amenacin de mort! I creure que això és el sostre, és ridícul; és no entendre res i, a més, assumir la tesi unionista de que tots els altres diuen que no. Això, és més ridícul encara!. Per tant, jo crec que amb aquests vots, està guanyat!. Amb aquests vots i els que se sumarien en unes eleccions o en un referèndum, està guanyat! És una tsei molr estranya aquesta que diu que encara no som prou! No crec que facin falta més vots. Sempre és bo, tenir-ne més, però frenar el procés dient que no tenim prou vots em sembla totalment fora de lloc.

BxI: A què es referia abans quan deia que Carme Forcadell s’ha equivocat?

VP: L’acte que va fer a plaça Catalunya va ser un error monumental. Jo crec que comet 3 errors gravíssims: el primer és menysprear el 9N. L’acte de plaça Catalunya era un menyspreu constant al 9N. No entendre la importància del 9N em deixa perplexe!; aquesta cosa de ‘bé, d’acord!, votarem al 9N però només si…’. Si la direcció de l’ANC no era capaç de veure aquell dia com d’important anava a ser el 9N, és un error gravíssim. Jo ho vaig deixar escrit i ho vaig explicar: el 9N serà molt important!. Després jo crec que Forcadell va cometre l’error més gran de tots, que va ser aquesta exigència de 3 mesos de temps perquè el president de la Generalitat convoqui les eleccions. Jo, primer, considero que al president no se li pot exigir des d’un míting en aquest to. Els americans parlen sempre del president i la presidència: doncs al president Mas pots dir-li el que vulguis, però a la presidència no la pots tractar d’aquesta manera com la va tractar ella. És un error gravíssim! Jo li vaig dir: ‘Ara, què faràs?, el 9 de gener convocar una manifestació a plaça Catalunya per la dimissió de Mas?’. A aquest ridícul hem d’arribar tots plegats?. I després jo crec que va cometre l’error que per a mi és més sorprenent, que és aliniar l’ANC amb les posicions d’ERC. El seu discurs era el discurs d’ERC. També ara per exemple l’ANC està plantejant als afiliats si han d’abandonar la idea de la llista unitària, amb la qual cosa, de nou, estan fent el joc d’ERC. És a dir, si l’ANC es converteix en un apèndix d’ERC, aleshores això és una altra cosa; no és el que teníem. Em sembla molt bé, enhorabona a ERC, però això no és l’ANC que nosaltres havíem vist.

BxI: El Procés ja està internacionalitzat, però des de les institucions europees i els governs d’altres països, o no se’n fa esment o en parlen amb la boca molt petita. Què pensa vostè que ha de passar perquè hi hagi una postura clara i decidida a favor d’una Consulta pactada, com a Escòcia, o d’unes plebiscitàries?

VP: No!. Això no passarà!. Les institucions europees o els governs europeus es posicionaran a favor o en contra de la independència quan es proclami la independència, no abans!. El que sí que hi pot haver abans són pronunciaments significatius, com Mário Soares: la setmana passada es va pronunciar i això és molt significatiu, però governs i estats… No obrirà ningú la boca fins que no es proclami la independència; evident! Només faltaria!.

BxI: I en privat, no creu que deu haver algun clatellot al Govern de Madrid?

VP: Sí, sí! Molts!

BxI: Li procupa que Podemos pugui robar vots de l’independentisme no nacionalista d’última hora?

VP: No ho sé… A mi Podemos em preocupa molt al País Valencià i a les Illes. Crec que és una situació molt difícil, la que genera, però al Principat, pel que estem veient, no tant! No tenim prou dades per analitzar-ho, per tant jo no faré una gran anàlisi sobre aquest tema, però si Podemos li treu vots a C’s ja m’està bé. Les primeres dades que s’endevinen en l’horitzó no són com per alarmar-nos. Després hi ha una cosa que la mateixa gent de Podemos té clar: ara estan en el millor dels móns possibles; han pujat a dalt sense enfrontar-se al dia a dia. Però demà, demà passat quan comencin a tenir problemes ja veurem què és el que dóna de sí Podemos. Crec que ara estan en el punt àlgid de popularitat. Jo crec que no tenim prou dades per analitzar amb detall el fenòmen Podemos, però no em preocupa de manera molt especial.

Vicent Partal

BxI: Tot just s’acaba de presentar la querella contra el president i 2 conselleres per posar urnes perque la gent opini… No és l’únic cas; és el darrer exemple del que sembla ser un retrocés important de les llibertats, a l’Estat. Què en pensa?

VP: Estem vivint clarament una involució democràtica. El PP està recuperant el que sempre ha estat el seu pensament: és un partit que beu de les fonts ideològiques del franquisme i per tant està actuant com un partit neo-franquista. Jo crec que és molt preocupant, evidentment.

BxI: I davant d’això, quin és el paper que ha de representar la Unió Europea, garant de les llibertats democràtiques?

VP: A Europa preocupa, però a l’inrevés. La UE està molt malament; les 2 comissions Barroso han destrossat completament el sentit que tenia Europa, i a la UE, en aquests moments, la llibertat i la democràcia no li importen per a res. Li importa únicament l’estabilitat i l’austeritat. En aquest sentit, jo crec que Europa està més preocupada per la idea d’un govern de Podemos que per les malifetes que pugui fer el PP. Pot semblar ridícul però és així. Jo crec que a Europa s’alcen més les alarmes perquè hi hagi una Syriza a Madrid que no per aquests xoriços que estan robant a mans plenes.

BxI: Vostè sap quin contingut té la Tercera Via, més enllà d’una reiterativa declaració d’intencions prometedores?

VP: La Tercera Via era l’Estaut de 2006; i no el van voler!.

BxI: Per blindar la personalitat i les competències de Catalunya, els socialistes demanen una reforma constitucional que el PP no deixa de repetir que mai no acceptarà, però tot i així, continuen insistint… Un pot pensar que, o bé pequen d’innocents o l’únic que volen és fer passar el temps perquè l’independentisme es desinfli….

VP: Sí que se n’adonen! El trencament en les seves files és evident. Els que tenen més sensibilitat catalanista ja han abandonat el PSC i estan reconstruint una altra cosa, i els que tenen sensibilitat espanyolista s’han quedat al PSC, tristament la realitat és aquesta. La direcció del PSC ha optat per trencar amb els partits democràtics catalans per aliniar-se amb la dreta espanyola. No hi pots fer res, contra això…

BxI: Tot just aquests dies, les exconselleres Montserrat Tura i Marina Geli han decidit abandonar el PSC i crear un nou partit, a l’estil del d’Ernest Maragall. Sembla que volen ajuntar-se, però encara queda fora el moviment de Joan Ignasi Elena. Tanta diversificació quan al cap i a la fi tots ells comparteixen ideals i aspiracions, és difícil d’entedre…

VP: No ho sé. Són ells els que han de decidir i fer… D’entrada, jo crec que hi ha un espai per a un partit socialdemòcrata catalanista. Sembla que estan dividits en 4 grups diferents, la qual cosa òbviament la cosa no els ajuda. Vist des de fora tindria molta més lògica generar alguna cosa en comú.

BxI: Vostè, com a periodista, què en pensa de les pràctiques del que popularment coneixem com a Caverna Mediàtica?. Ho considera periodisme?

VP: Quan hi ha una situació d’excepcionalitat, en tots els països del món el periodisme agafa un to, un estil i una manera de funcionar que no té res a veure amb la normal. És evident que no; però també és evident que Vilaweb tampoc està actuant seguint al cent per cent el model. Estem en un moment en què Catalunya es pot convertir en un país independent; només faltaria que això no provoqués una actuació completament anormal per part dels periodistes. Estan fent coses molt bèsties; jo trobo que el més bèstia és tenir la policia passant informes… Tota aquesta cosa és bastant lamentable. Ara… és un moment molt especial i això també ho hem d’entendre.

BxI: L’unionisme acusa els mitjans públics de Catalunya d’apostar fort per la independència, però s’obliden de recordar que tant TV3 com Catalunya Ràdio són una sola tele entre moltes d’altres i 2 emissores entre moltes més…

VP: A mi em sembla que això no és ben bé veritat. Nosaltres tenim Internet al nostre costat i sobretot tenim la realitat! El periodisme no pot canviar la realitat. O molt poques vegades; poquíssimes! El periodisme el que fa és refermar les creences de la gent, però canviar la realitat passa una vegada cada 70 anys! Per tant, jo crec que el periodisme en aquest sentit és molt poc important. Si fóra important, si realment haguéssim de patir el periodisme, algú ens hauria d’explicar com hem arribat fins a aquí! Si realment el periodisme importés tant i la informació fos tan decisiva, no estaríem on estem. I estem al moment final! Nosaltres podem dir, sense por a equivocar-nos, que tenim la possibilitat, i no vol dir que hi arribem perquè la divisió dels partits és molt preocupant, però tenim la possibilitat de que Catalunya sigui independent en qüestió de mesos! Ja no estem parlant d’anys! Per tant estem al límit final i absolut del Procés, a no ser que nosaltres mateixos ens el carreguem.

BxI: Inquietant afirmació, senyor Partal…

VP: L’única possibilitat que tenim de perdre és, no la baralla entre partits sinó l’odi. Hi ha gent que odia més que no pas estima, i aquesta gent fa molt de mal. A mi el que em té espantat és l’odi. Ara, des de que es va produir la trencadissa, sobretot, és molt palpable l’odi; especialment l’odi a Mas; odi absolut. Per exemple hi ha gent que prefereix continuar essent espanyola que no acceptar que Mas hagi fet res bé. El senyor que està dirigint tot això i que està aconseguint que els catalans votin, s’ha quedat en minoria al Parlament perquè l’altre partit independentista diu que votarà en contra dels Pressupostos. Collons! Quina gent més rara, no?. Si tu mires el Procés com si fossis un polític alemany, estem arribant a una situació surrealista; absolutament incomprensible. I jo crec que aquí intervé molt el factor de l’odi. Jo crec que no és una anàlisi racional-política; és una qüestió de sentiments. Imaginem-nos Sudàfrica sense que Mandela entengués el paper destructiu de l’odi i treballés tant per impedir-lo… Si hi ha gent que la seva obsessió és aquesta, perdrem 5 anys. O 10; el que haguem de perdre. No hi ha solució. És l’única possibilitat de perdre que tenim ara mateix: nosaltres mateixos!, perquè Espanya està perduda; completament perduda. No té la més mínima possibilitat de fer res que li retorni mínimament el control de la situació.

 

(Fotos ©Carles Savalls)