xerrada bombers i independència

Xerrada “Bombers i la independència” a Vallromanes (17 de juliol de 2015)

"L'actual model de bombers, amb concepció autonòmica, està esgotat."

Bombers per la Independència va radiografiar el sistema de seguretat civil a Catalunya en una xerrada al Casal de Vallromanes (Vallès Oriental) el passat 17 de juliol de 2015.

A l’acte assistiren veïns del poble, així com membres de l’ADF de la zona, de bombers, membres del consistori local, de la Territorial de l’ANC.

Dos comandaments del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, van anar desgranant com està configurat l’actual sistema de seguretat civil a Catalunya, que consideren encotillat. Una cotilla triple, segons varen posar de manifest: per una banda, l’escassa dotació pressupostària per mantenir o fer créixer el sistema; per una altra, la constant presència de polítics amb poca formació en l’àmbit de les emergències al capdavant dels organismes que les han d’organitzar i gestionar, i finalment, la pressió que l’Estat exerceix cada cop més contra l’àmbit competencial de les Comunitats Autònomes.

Des d’aquest darrer punt de vista, els ponents de la xerrada ‘La independència, el camí per reconstruir una estructura en mal estat’, varen recordar que l’actual sistema de bombers a casa nostra es desenvolupa seguint nombroses directrius estatals, com ara la que regula la prevenció de riscos laborals, la política nuclear, la navegació aèria, la declaració dels estats d’emergència, setge o excepció o fins i tot l’itinerari necessari per aconseguir les certificacions acadèmiques que es requereixen per exercir com a professional de les emergències, entre d’altres. No va passar per alt, en aquest àmbit, la resistència de l’Estat a transferir a Catalunya la competència en salvament marítim, especificada en el nou Estatut d’Autonomia. Els ponents, a més, també varen posar de manifest com determinades actuacions legislatives suposen un increment del risc; el cas més paradigmàtic, varen dir, és la nova Llei de Monts, aprovada pel Consell de Ministres el passat 9 de febrer, i que permet requalificar superfícies forestals arrasades per algun incendi. Per als ponents, aquesta és una normativa que paradoxalment podria estimular la provocació d’incendis en zones que després es podrien edificar un cop requalificades.

Més encara; Bombers per la Independència va criticar contundentment el recurs que el Govern central va presentar al Tribunal Constitucional contra el Decret de Pobresa Energètica, aprovat al Parlament de Catalunya al 2013 i suspès un any després per l’Alt Tribunal. Els ponents argumentaren que el Decret garantia, no només un coixí social per a famílies amb pocs recursos, sinó uns mínims de seguretat a la llar que ara es veuran compromesos, ja que amb l’arribada del fred, no es podrà evitar que s’usin més brasers i espelmes o que es manipulin de manera fraudulenta instal·lacions elèctriques. Al marge d’aquesta pressió normativa exercida per l’Estat, Bombers per la Independència també va posar de manifest com l’Administració central fagocita el gruix d’inversions que la Unió Europea i altres organismes supraestatals dediquen a la investigació i al desenvolupament de programes i polítiques de seguretat i prevenció, especialment nombrosos des de l’atemptat de l’11S a Nova York. Aquí, explicaven els ponents, l’Estat aprofita per estimular els seus propis cossos i organismes de seguretat per millorar competències, com ara la UME de l’Exèrcit, la Guàrdia Civil o el cos de tècnics del sistema estatal de Protecció Civil. Catalunya com a tal, igual que cap altra Comunitat Autònoma, no pot tramitar directament l’adscripció a aquests programes ja que abans ho ha de demanar a Madrid, ja que l’Estat és l’únic interlocutor vàlid per a aquests organismes internacionals.

Xerrada Vallromanes

El mateix passa amb la cooperació internacional en cas de desastres, varen comentar els ponents: per anar a l’estranger a socórrer víctimes d’un terratrèmol o d’uns aiguats, cal oferir-se primer a l’Estat, que és l’únic que pot donar resposta a tota demanda internacional d’ajut. Per a Bombers per la Independència, formar part d’aquestes expedicions és doblement important; per una banda, des del punt de vista estrictament humanitari, però per una altra, perquè només d’aquesta manera és quan els professionals de les emergències a Catalunya poden entrenar-se en àmbits d’actuació que rarament es donen a Catalunya però que no es pot descartar mai que no se’n presenti l’ocasió.

Que el model autonòmic actual impedeix créixer el servei nacional de bombers a Catalunya, els ponents ho varen exemplificar amb la recent renúncia de la Generalitat a gestionar el parc de l’aeroport d’Alguaire. Per a ells, aquella era l’oportunitat perquè els Bombers de la Generalitat aprenguessin un àmbit d’actuació on la ‘primera sortida’ correspon als recursos de l’Estat. Bombers per la Independència consideraren que Alguaire hauria estat un bon trampolí per millorar competències i acabar reclamant la gestió del servei de bombers de la resta d’aeroports del país. Perquè els ponents posaren de manifest que ‘estructura d’Estat’ vol dir controlar els sectors considerats estratègics per al funcionament del país i la seva economia; inclosa la seguretat d’aquests: controlar la gestió dels ports, dels aeroports i de les centrals nuclears, per exemple; àmbits on la Generalitat actualment hi juga un paper secundari. I és que, tal com varen recordar a l’audiència de la xerrada, Catalunya rep el 26% del turisme que entra a l’Estat i produeix el 40% de l’energia nuclear d’Espanya.

Malgrat tot, Bombers per la Independència va considerar que hi ha una bona part de la feina que ja està feta, de cara a transformar el servei de bombers del país en una veritable estructura d’Estat. Per exemple, havent resolt el tema de la multiplicitat de cossos que existeix en altres llocs, com ara el País Valencià o a Andalusia. Els ponents explicaren que la projecció d’un cos d’àmbit nacional com és el de la Generalitat, neix d’una visió d’Estat que va tenir Josep Tarradellas en el seu moment, quan va treballar perquè es creés aquest servei, estimulant en conseqüència una major coordinació i homogeneïtat de les eines i els mètodes de treball. També es va considerar impotant, tot i que no pas suficient, gaudir d’una millor ràtio de bomber per habitants (947) en comparació a la mitjana estatal, establerta segons les darreres dades oficials en 1.689 (2.553 a Andalusia, per exemple). Un punt de partida d’un procés que, per als ponents, ha de conduir a la reestructuració del model actual de bombers, que passi per plantejar, d’entrada, la idea d’una Catalunya-estat que necessita garantir, no només la seguretat dels seus ciutadans, sinó també de les seves principals infrastructures i fonts de riquesa.