Catalunya, al llarg de la seva història, sempre ha tingut una societat civil molt viva i participativa. Ja durant l’edat mitjana trobem els gremis, els col·legis i les confraries. En el segle XIX, trobem un associacionisme molt important al voltant dels ateneus, els cercles i els casinos. La revolució industrial va portar les societats d’ajuda mútua, les cooperatives i posteriorment els sindicats de classe, i també els partits polítics. I paral·lelament i cap al segle XX, es funden associacions d’oci com els centres excursionistes, societats corals, els clubs esportius i colles de cultura popular.
Els bombers catalans han estat immersos també en aquest dinamisme associatiu. L’aparició dels cossos de bombers a Catalunya durant els segles XIX i XX anava acompanyada d’associació per garantir en primer lloc un servei de mútua en cas de ferides o mort en servei. De fet, de bombers catalans van sorgir revistes tècniques i la iniciativa de convocar congressos estatals d’incendis durant les dècades de 1920 i 1930.
Just abans de la Guerra Civil es va crear la Federació de Cossos de Bombers de Catalunya, que va tenir un paper molt important de coordinació i formació durant el conflicte bèl·lic. Durant la postguerra, s’intenta trencar l’hegemonia de la Falange i els bombers s’associen en agrupacions culturals i esportives. Ja a partir de la transició, sindicats i associacions de voluntaris també s’organitzen per defensar interessos corporatius i col·lectiu.
En l’actual procés de construcció de la República Catalana, els bombers catalans no podem obviar aquesta trajectòria històrica associativa. Ara també hem de fer el nostre paper actiu, com estructura d’estat, servint en la preparació i resposta a qualsevol emergència.
Bombers per la Independència (ANC)
Article publicat el 2 de març de 2016