Una de les formes de definir un estat és la de: “organització política que sobre un territori és capaç de garantir-hi uns drets i deures”. En el cas d’un estat democràtic aquests drets i deures fonamentals són clau.
Per fer-ho es dissenyen i es desenvolupen les anomenades estructures d’estat. Aquestes estructures han de respondre a situacions de la vida ordinària, però també a les situacions extraordinàries, també en les de crisi.
Les situacions de crisi i emergència són per definició situacions extraordinàries, incertes i molt complexes. I en conseqüència, per fer-les-hi front amb prou garanties cal disposar d’unes estructures ben dimensionades, adaptables i robustes, però alhora sostenibles.
Per exemple, un estat ha de garantir el dret a la vida mitjançant el salvament de persones, defensar el dret a la propietat i al treball tot extingint un incendi d’un negoci, preservar el medi ambient i el dret a la lliure circulació tot actuant davant l’accident d’un camió de mercaderies perilloses. També ha de preservar la integritat col·lectiva davant de: l’amenaça global d’un terratrèmol, un gran accident nuclear o una greu pandèmia, per exemple.
És a dir, qualsevol estat ha de fer front a tots aquells riscos que l’amenacen i allò que es dissenyi per respondre-hi també haurà de ser considerat una estructura d’estat.
Aquesta estructura ha de tenir un principi vertebrador que és el de servei universal: s’atén a tothom que ho necessiti, sempre que ho necessiti, allà on ho necessiti, i amb una resposta assimilable i proporcional.
Un nou estat requerirà d’aquestes estructures bàsiques per a la seva estabilitat, i entre elles s’ha d’incloure el servei de bombers com estructura bàsica en la seguretat pública per a garantir la resposta a les emergències i altres crisis.
Bombers per la Independència (ANC)
Publicat el 16 de febrer de 2016