L’u d’octubre de 2017 el poble de Catalunya, va votar un referèndum d’autodeterminació, on va guanyar el Sí amb un 90% dels vots emesos, essent aquest un 43% del cens.
Aquell referèndum es va poder fer per diversos motius: en primer lloc una organització discreta que va fer arribar urnes i paperetes arreu del país sense que la policia espanyola en trobés cap. I això que hi van dedicar infinitat de recursos.
Però més: hi havia una clara voluntat de tirar-lo endavant per part de partits, entitats, i sobretot: el conjunt de la societat es va conjurar al voltant del dret a decidir, al voltant de votar. Els col·legis es van defensar des del divendres fins al diumenge, amb la complicitat de molta gent,i que a l’hora, va generar noves complicitats entre persones que no es coneixien.
I els bombers també. També vam voler-hi ser. I la repressió de la policia espanyola va fer que sobtadament estiguéssim enmig amb un protagonisme inesperat. Arribaren a molts col·legis uns agents enfollits que rebien ordres d’atacar població indefensa, i allà on vam ser vam decidir interposar-nos. Perquè sí. Perquè la nostra vocació és la de salvar vides, la de protegir la gent en risc.
D’aquell gest, va néixer un clam que cridaven els nostres veïns: “els bombers seran sempre nostres”.
L’editorial Grup62 publica un llibre que recull el testimoni de molts dels bombers que van viure l’u d’octubre. És només una visió parcial de la Història d’aquell dia, però creiem que no podíem deixar que els records s’anessin desfent.
No us el perdeu.
I fem un agraïment especial als autors!
Bombers per la República (ANC)