Als detractors de la independència de Catalunya els agrada parlar dels costos de la independència.
Però ara mateix, la crisi del COVID-19 ens fa veure els costos de la no-independència, el cost de l’autonomia, el cost de l’status quo, el cost de deixar fluir el temps sense fer canvis.
Formar part d’Espanya ens surt car.
Vegem-ho.
No podem regular l’estat d’alarma. No podem emprendre accions legislatives extraordinàries, ni en els camps econòmic, ni laboral, ni de serveis bàsics, ni fiscal.
Sense poder canviar les regles de joc, tenim les regles de joc inadaptades a les nostres capacitats i realitats.
No podem regular el confinament, ni quan es declara, ni la intensitat, ni com. És cert que tenim algun marge de maniobra i que podríem fer-ho millor, però les variables estructurals principals, ens venen donades.
No podem aturar aeroports i ports, ni les grans vies de comunicació o les empreses. El Gobierno d’Espanya pot, i no ho fa ni quan ni com nosaltres necessitem.
No podem fer moratòries fiscals, ni immobiliàries, ni financeres. Espanya pot, i no ho fa. Per ells, millor ser lleials al capitalisme extractiu i a les elits buròcrates, policials i militars.
Pagarem car els seus actes.
No podem mobilitzar l’exèrcit de forma útil. Ells el tenen i fan només propaganda. Només netegen zones comunes en residències, i això, és fàcil i ràpid, però no serveix de res, no serveix de res.
No podem mobilitzar milions d’euros per abastir la Generalitat. Les compres extraordinàries d’avui són les retallades per demà. Hi ha un problema etern i estructural a la Generalitat. L’estat podria estar donant liquiditat a les comunitats autònomes, i no ho fa.
Pagarem car els seus actes.
No podem fer homologacions exprés per a nous respiradors, mascaretes i tota mena de material sanitari.
Si no tanquem empreses, calen milions de mascaretes per treballadors. Tenim capacitat de fabricants, però no podem homologar.
No podem establir la data de pagament de l’atur: hi ha un munt de gent inclosa en ERTO que no cobra subsidi d’atur perquè l’Estat és lent tramitant, i només paga el 10 de cada mes. I fins d’aquí un mes diuen que no pagaran. No tenen vergonya.
Pagarem car els seus actes.
No podem regular la situació especial de drets bàsics, de llibertats, de privacitat. Ens localitzen pels mòbils, i ens roben dades. Els drets perduts no tornen fàcilment, perquè el poder s’acostuma a disposar-ne.
Poden seguir criteris sanitaris, econòmics, poden seguir recomanacions OMS, UE, o de Corea del Sud, o del Veneto. Però no, segueixen criteris militars i autàrquics.
Pagarem car els seus actes.
I diem que pagarem car els seus actes, perquè no n’encerten ni una. No són errors, són actes planificats.
Podem parlar d’errors sistemàtics? No són errors, són actes planificats. Algú d’allà ho sap i persisteix?
Els costos que pagarem són superiors als que ens correspondrien. I aquests costos són vides, són seqüeles per a supervivents, són empreses que tanquen, aturats, desnonaments, llogaters que no paguen i propietaris que no cobren, banca que ofega, pèrdua de llibertats.
Seguim?
Pagarem car els seus actes.
Perquè paguem car formar part d’Espanya, paguem car formar part d’un estat que té molts interessos que són contraposats als nostres.
La independència tindrà alguns costos, però aquests no. Recordem-ho pel proper momentum.
Recordem-ho per cada mort de més, cada empresa que tanca, cada desnonament, cada contagiat en quarentena en una habitació d’un pis minúscul, cada solitud dels últims moments, cada treballador sense cobrar l’atur, cada net sense abraçar avis.
Perquè abans havíem de dir “Espanya ens roba”, i avui hem d’afegir “Espanya ens mata”.
I volem transformar “Independència és llibertat” afegint-hi “Independència és vida”, i “Independència és un sou”.
Bombers per la República (ANC)
(imatges de @Jordi Borràs | https://www.jborras.cat/ )