Enguany ha fet 40 anys de la tragèdia dels Alfacs: entre 215 i 243 morts. Encara no sabem quants.
Una cisterna va explotar just davant d’un càmping.
Era l’any 1978, en plena “transició” del règim.
Allò fou un crim degut a la incompetència de l’administració com a garant de la seguretat. Les males praxis eren l’ordre del dia en una dictadura corrupta.
I en aquella època moltes desgràcies es tapaven, es menystenien. També a llurs víctimes. La història encara no les ha recuperat totes.
De fet, massa sovint, a la història del país, les emergències han estat motor de canvi. Enduent-se víctimes i provocant danys de tota mena.
Per això, cal reclamar un capítol dins la memòria històrica: les emergències i les seves víctimes.
De fet, a Catalunya ens falta un veritable museu de bombers i de les emergències. I més enllà d’exposar material antic, el relat hauria de ser el de recuperar la memòria d’allò que va passar, de recordar bé les víctimes. I de la lluita tenaç de molta gent quan intenta recuperar-se’n.
Bombers per la República (ANC)