Avui tothom té clar que ens estem enfonsant, oi?
Malgrat disposar de personal, recursos i coneixement per evitar la pandèmia, no s’ha fet. Ni a l’Estat Espanyol, ni en molts d’altres.
Motius n’hi ha uns quants:
Primera causa: menysprear el risc quan va iniciar-se a la Xina. Menysprear-lo quan va arribar a Itàlia.
Però quan va arribar a Itàlia, l’endemà mateix calia reaccionar perquè es podia considerar que ja hi hauria contagis aquí.
No es pot desconèixer o menystenir la mobilitat actual, on moltíssima gent viatja quotidianament des de qualsevol racó del país a qualsevol racó de l’altra banda del món.
Nosaltres no tenim estructures d’estat.
Però Espanya sí que en té. No hi ha cap Consejo de Seguridad Nacional de no sé què, que hagués d’avisar? És a dir, algú dels seus no ha fet informes avisant? I si han fet informes, on són?
Segona: Espanya està prenent decisions sense criteri tècnic ni científic.
Tant en l’àmbit sanitari (humà), com l’econòmic (també humà perquè ens hi juguem la feina i els quartos) estan actuant amb vacil·lacions, talment com si no tinguessin experiència en gestió de crisi o en la compra de material sanitari. Això és un Estat?
I també actuen imposant, autoritàriament, com ara requisant material, o desplegant l’exèrcit amb capacitat de detenir persones.
I actua a mitges, per poder dir que es fa, però sense fer-ho: pagues costos, zero beneficis. Tant amb el confinament com amb les ajudes a lloguers, autònoms o empreses.
Tercera: genera inseguretat jurídica.
Quin exportador vol vendre mascaretes a Espanya si potser te les requisen?
Exigir pagament d’impostos i oferir aval per crèdit? Si no pots pagar no et donaran crèdit, i per tant, no hi haurà ni aval. Les persones i les empreses estan desprotegides. Només es protegeix la banca.
Quarta: si separes zones sanes de les infectades, les sanes poden treballar per subministrar a la resta. Però si tot està contaminat, tot està aturat, i caurem en col·lapse.
A la Xina les províncies sanes podien treballar per Wuhan.
Aquesta segmentació territorial serà important poder-la exercir quan hi hagi zones lliures de virus.
Cinquena: només tenen dues coses al cap: la unitat d’Espanya i afavorir l’IBEX35.
Si surts al camp de joc pensant en futbol però avui toca un partit de bàsquet, segur que perds. Viuen en dimensions paral·leles. Tant a nivell sanitari com l’econòmic.
I també viuen en un altre món, quan estan sembrant la crisi d’ordre públic amb l’exèrcit al carrer.
Ara bé, i aquí què hem de fer?
1. Som dins d’Espanya. Nosaltres paguem els seus errors i incompetència.
Les administracions catalanes no tenen les responsabilitats ni prou diners suficients per poder-ho afrontar, i menystenint l’estat en contra que t’ha segrestat la sanitat i la policia. Prou de buscar el petit error propi quan a l’altre costat no fan ni deixen que fem.
2. Hem vist florir iniciatives populars per fer mascaretes, i iniciatives empresarials per fer respiradors.
Perquè els empresaris (encara que alguns els pintin de dimonis) són persones i actuen com a tals, i el poble té iniciativa emprenedora (que per això també surten autònoms i microempreses de sota les pedres).
Tinguem-ho clar: tenim la base per ser resilients si ens deixessin fer, si fóssim lliures.
3. Hem de teixir xarxes de suport a cada escala de veïns, a cada carrer, per ajudar-nos mútuament.
Per facilitar la supervivència de la gent. Enfortim-nos socialment, com un sol poble. Vindran dies difícils, i no tenim cap administració capaç d’arribar a cada porta. Hem de ser forts a la curta distància.
4. Aprenguem tot allò positiu, sobre higiene, sobre solidaritat, sobre autoajuda.
També apuntem-nos tot allò que diuen i fan malament. No oblidem.
Perquè els seus errors equivalen a molts morts.
Quan tinguem un Estat, sabem que podrem fer-ho millor. Avui no ens deixen i ens arrosseguen amb ells.
Un dia ho podrem tot.
Avui i cada dia, fem una abraçada a tothom que està perdent familiars, amics i veïns.
Bombers per la República (ANC)