Les crisis greus, les calamitats, o les catàstrofes naturals són aquelles en les que es produeix un dany molt greu que posa en risc o afecta: persones, béns i/o medi ambient.
De fet tècnicament parlant són aquelles en les que les necessitats de la resposta supera de bon principi els dispositius previstos ordinàriament. I molt probablement cal que aquests recursos suplementaris i extraordinaris siguin aportats per altres organitzacions, sovint no destinats habitualment a l’emergència.
Així crisis tan grans i diferents com l’accident nuclear de Fukushima o el terratrèmol d’Haití no s’haguessin pogut abordar sense la concurrència de diferents agències i serveis provinents de diversos estats, això si amb la capacitat de treballar de forma conjunta i coordinada.
En aquest sentit, hi ha un pal de paller del que es coneix com el sistema de protecció civil que són els bombers. Aquest han de disposar de personal, coneixement i recursos suficients en continua avaluació per fer front a les emergències ordinàries. I, en cas de situacions de crisis greus, al seu voltant s’hi afegiran altres organitzacions vinculades a l’emergència.
Però per tal que la resposta sigui efectiva, cal, garantir amb fermesa la seva coordinació mitjançant un concepte clau: la interoperabilitat. És a dir que els diferents cossos, agències i serveis puguin treballar de forma integrada i sinèrgica, on les tècniques eines i capacitats dels uns poden servir als altres i viceversa.
Així com una autoescala de bombers pot permetre fer un escorcoll en alçada a la policia, les furgonetes de transport de policies poden dur a terme el relleu del dispositiu de bombers en un gran incendi forestal. Avui ja ho sabem fer, i ho fem.
Una resposta a l’emergència interoperable serà el un dels grans reptes que tindran bombers a la nova República Catalana.
Bombers per la Independència (ANC)
Article publicat el 16 de març de 2016