En molts àmbits les emergències es van reduint progressivament. Exemples en són els accidents de trànsit, els incendis d’indústries i magatzems, o els accidents laborals. Això és degut a que en aquests camps hi ha polítiques preventives clares. En aquests camps s’ha desenvolupat un marc normatiu, un teixit d’empreses de serveis que ajuden a implantar mesures preventives, un conjunt de centres educatius i de recerca que formen a professionals, etc.
De fet, és una mostra més de la maduresa de la nostra societat: molts riscos s’han sabut gestionar, i reduir-los, tant en freqüència com en conseqüència.
D’aquest recorregut, hi ha diverses parts que se’n beneficien.
Per tant, es podria buscar que una part d’aquest benefici repercutís en els serveis d’emergència, que sempre han d’existir, i han d’estar preparats.
El conjunt d’empreses asseguradores es veuen beneficiades amb la reducció del risc: les primes es calculen en base risc actual, però amb el temps, si va reduint-se el risc i no la prima, aleshores els augmenta el marge. Per això, precisament ja fa anys que existeix un gravamen que les asseguradores auto-liquiden davant el Departament d’Economia de la Generalitat.
Aquest gravamen, és avui una part molt petita, i que no pot augmentar-se significativament sense modificar altre fiscalitat del sector assegurador.
Un altre sector que s’en beneficia són el conjunt d’emprreses que ofereixen els serveis preventius. Una part de la seva fiscalitat genèrica (IVA o impost de societats per exemple), podria anar també dirigit als serveis d’emergència. Però aquesta opció, per força, es requereix un anàlisi i poder integral en la política fiscal.
Per poder establir una política fiscal que afavoreixi la seguretat, hem de ser estat.
Bombers per la Independència (ANC)