Els bombers catalans (Generalitat, Ajuntament de Barcelona, aeroport i empreses), treballem en un marc acotat de competències, limitat de mitjans i encasellats estructuralment pel fet de viure en una autonomia.
La millor manera d’oferir un bon servei és adaptant-lo a una estructura d’estat, és a dir, que Catalunya esdevingui independent.
Amb la independència els bombers catalans disposarem de les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per oferir un servei més transversal, solucionar mancances tècniques i operatives, que actualment no tenim i ens limiten, així com regulacions laborals més adaptades al tipus de servei que hem de prestar.
Per tenir un estat vam creure que la millor manera era decidir-ho democràticament mitjançant un referèndum, tal com vam fer l’1 d’octubre i per això vam sortir al carrer a votar i a defensar-lo. Vam defensar la democràcia, el nostre govern i institucions, i sobretot, vam sortir al carrer per defensar la integritat física dels ciutadans, que feien cua davant dels col·legis electorals, tot patint una violència policial pròpia de la dictadura franquista.
Si, com la dictadura franquista, la que va afusellar el President Lluís Companys i més de 3.350 catalans, i també bombers entre ells.
Perquè els bombers també vam patir la dictadura: quatre bombers catalans com a mínim executats. Desenes es van exiliar i fins i tot, tres van acabar morint en els camps d’extermini nazi. Centenars de bombers van ser depurats i expulsats. Altres van patir sancions, altres van ser empresonats, i altres van quedar marcats sense possibilitat de promoció per no “ser adeptes al règim”.
I perquè tenim memòria, i no volem viure mai més sota un estat autoritari, perquè creiem en la democràcia, com a única eina que ens pot portar la llibertat nacional, social i individual, vam sortir al carrer i hi tornarem a sortir, sempre que ho creiem necessari. Restarem sempre fidels al nostre poble.
Bombers per la Independència (ANC)
Article publicat a principis d'octubre de 2017