Avui estem aquí per recordar les víctimes dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Des d’aquí volem transmetre tot el nostre escalf a les víctimes i les seves famílies, d’aquí i d’arreu, i a totes les persones innocents i als professionals que van patir i segueixen patint les conseqüències d’aquella tragèdia.
Els bombers, igual que altres cossos d’emergències, quan ens formem ens imaginem escenaris. Però mai no estarem prou preparats per viure escenaris de barbàrie.
Aquells dies tothom (servidors públics i ciutadania) vam viure, vam patir i vam treballar com un sol poble. Com un sol poble unit, com un sol poble en dol.
També volem fer un reconeixement majúscul per aquells que van donar la cara. Estem orgullosos del paper fet per tot l’equip de Mossos d’Esquadra, amb el Major Trapero al capdavant, de l’equip del Departament d’Interior, amb el Conseller Joaquim Forn al capdavant, i de tota la Generalitat, amb el Molt Honorable President Puigdemont al capdavant.
Ens agradaria acabar el manifest aquí, però no podem, ja que el silenci ens en faria còmplices. No podem tancar els ulls davant el paper de l’Estat espanyol, que ha dificultat i amagat informacions, abans, durant i després del 17 d’agost. No podem tancar els ulls davant les evidències que relacionen el líder ideològic de l’atemptat amb el CNI. No podem tancar els ulls davant d’un rei que trafica amb armes arreu del món. El respecte a les víctimes passa perquè el mateix Estat lluiti per saber la veritat, no per amagar-la.
Nosaltres, els bombers i bomberes, sempre estarem al costat de les víctimes. Víctimes de la fatalitat, de la violència o de la repressió.
Davant la fatalitat, l’adversitat, la injustícia, la violència, sabem com n’és d’important que ens cuidem, que ens abracem. Així doncs, avui, com un sol poble en dol, ens abracem tots junts, i demanem pau i justícia.
Llegit el 17 d’agost de 2018 davant la presó de Lledoners, en l’acte de reconeixement a Joaquim Forn