20 de novembre de 2017. Castell de Montjuïc.
Ni la data ni el lloc han estat triats avui a l’atzar.
Un 20 de novembre, moria al llit el dictador Francisco Franco. Semblava que amb la seva mort es tancava l’etapa més funesta, més fosca, i de més opressió que havia patit el nostre poble. Deien que s’acabava la dictadura i s’albirava una democràcia. Però no. S’encetava un nou règim. De fet, es restablia un nou règim: una monarquia. El dictador havia nomenat com el seu successor a Juan Carlos de Borbó. Els borbons, aquella dinastia que havia arribat a casa nostra, 250 anys abans, amb sang i foc, igual que el dictador Franco; aquella dinastia que va imposar el Decret de Nova Planta, i que va suprimir les nostres lleis, constitucions i institucions, i que va perseguir la nostra cultura, llengua i identitat. Igual que el dictador Franco. Una monarquia que ja havia estat expulsada del nostre país, l’abril del 1931, amb la força dels vots, amb la legitimitat de la democràcia, i amb la qual, per tal de garantir la persecució i la repressió cap al nostre poble, el dictador Franco ho deixava tot “Atado y bien atado”.
Castell de Montjuïc. En aquest lloc, el 15 d’octubre de 1940, el dictador Franco feia afusellar el nostre president de la Generalitat, Lluís Companys i Jover. Ell no va ser l’únic català que havia fet afusellar el feixisme. Uns 2.800 catalans van morir després d’una farsa de judici sumaríssim, un judici amb el guió preescrit. I encara és hora que Espanya, com a Estat, assumeixi la seva responsabilitat i demani perdó i anul·li aquelles infames condemnes.
Perquè Espanya continua amb la incapacitat d’assumir el seu passat i de fer net amb la dictadura. Molts dels dèficits més profunds que arrossega l’Espanya actual tenen a veure amb aquesta impunitat, amb el vergonyós silenci còmplice que envolta tot el que té a veure amb la dictadura. I el pitjor de tot és que es repeteixen fets d’aquella dictadura: s’impedeix votar democràticament, es persegueixen idees, es reprimeix la llibertat d’expressió, s’empresona al govern de Catalunya.
El bombers catalans també vam patir la dictadura franquista. Els membres dels cossos de Bombers, com tothom, també van patir una investigació i tots van haver de declarar sobre el seu passat i la seva ideologia. Aquells bombers que van ser declarats culpables per “rebel·lió militar”, col·laboració amb el “terror roig” o simplement desafectes al “Movimiento Nacional” van patir inhabilitació, suspensió de sou i feina, i molts van ser destituïts, si abans no havien estat empresonats o fins i tot afusellats.
Estem aquí per no oblidar. I per denunciar que aquesta democràcia espanyola és una farsa i no té res a envejar de la dictadura franquista. Estem aquí per denunciar que vivim militarment ocupats i amb la imposició del 155.
Els bombers catalans (Generalitat, Ajuntament de Barcelona, aeroport i empreses), treballem en un marc acotat de competències, limitat de mitjans i encasellats estructuralment pel fet de viure en una autonomia intervinguda i ocupada. Estem aquí per reivindicar que amb un nou estat els bombers catalans disposarem de les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per oferir un servei públic de millor qualitat.
20 de novembre. Castell de Montjuïc. Tenim memòria, i no volem viure mai més sota un estat autoritari, perquè creiem en la democràcia, en l’autèntica democràcia, com a única eina que ens pot portar la llibertat nacional, social i individual. Fa setmanes que sortim al carrer per defensar la democràcia i la llibertat del nostre poble, i hi tornarem a sortir sempre que ho creiem necessari.
Ja ho vam dir el passat 28 de setembre: els bombers hem estat històricament al costat del poble. Tenim com a arrel de la nostra feina el compromís amb la societat. Som un servei públic que hem vetllat i vetllarem per tots els ciutadans, sense excepcions, transversalment, i és justament en aquest sentit transversal on trobem un eix comú inapel·lable que es diu democràcia, que ara més que mai necessita de la nostra fermesa.
Continuarem defensant la democràcia i restarem sempre fidels al nostre poble, a les nostres institucions i al nostre govern legítim, ara empresonat i exiliat.
Continuarem lluitant per fer del servei de bombers una estructura d’estat moderna, eficaç i eficient. Amb totes les eines jurídiques, legislatives i pressupostàries necessàries per solucionar mancances i millorar les condicions laborals, tècniques i operatives.
Continuarem lluitant, pel nostre país i pel nostre servei de bombers. No ens rendirem!
Barcelona, Castell de Montjuïc. 20 de novembre 2017