A Catalunya tenim platges i turistes tot l’any. No és cap novetat. O sí? Com vetllem per la seva seguretat?
La seguretat a les platges recau en bona mesura als ajuntaments, tant a nivell de policia local per a la seguretat ciutadana, com per a empreses concessionàries en el salvament aquàtic. Sí, empreses privades.
El servei de vigilància i salvament a les platges és responsabilitat municipal, però en general, qui presta el servei són empreses que contracten temporalment un personal per pocs mesos. I també per pocs mesos la flota d’embarcacions acostuma a ser curta, senzilla, i amb manteniment variable.
La crisi s’ha encarregat d’escurçar els períodes en què es dóna el servei, tant en mesos com en horari. Es dóna la paradoxa que hi ha platges que a partir del setembre no hi ha socorristes, quan és un mes on encara hi ha molts turistes gaudint del sol i l’aigua.
A més el turisme no ha parat de créixer. I les activitats aquàtiques esportives també estan creixent en modalitats, practicants, horaris, i situacions meteorològiques i d’onatge on es practiquen. En definitiva que cada vegada hi ha més gent al mar, durant tot l’any a qualsevol hora, però sense vigilància ni capacitat ràpida de resposta.
És a dir, ha augmentat el decalatge entre la prestació de servei de seguretat, i la demanda d’aquesta.
A part, el servei que presta l’administració està segmentat territorialment segons els arbirtraris límits municipals, segmentat en la qualitat de servei segons les condicions de cada concessió, i segmentat en l’operativa segons cada empresa privada. I també amb legislació diferent, donat que cada municipi desenvolupa ordenances independentment. Un exemple d’aquesta disparitat és que hi ha municipis on se sanciona el fet de banyar-se amb bandera vermella, i en d’altres no.
A més, quan no hi ha concessió, són altres cossos els que el presten. Aquesta situació “exepcional” que dura uns 9 mesos a l’any, sovint provoca tensions per interpretar “a qui li toca” liderar. I a més, en exercir-ho subsidiàriament i sense reconeixement, tampoc aquests cossos no tenen els recursos suficients per desenvolupar aquestes funcions plenament.
Aquest és un serrell més dels que caldrà arreglar el dia que vulguem pensar en clau nacional, o pensar simplement en el turisme, l’eficiència, o simplement per tenir el pati endreçat.
Bombers per la Independència (ANC)
Article publicat el 23 de maig de 2016