La seguretat civil ha de ser executada i impulsada per múltiples organismes, ja que es basa precisament en la coordinació abans, durant i després de la crisi.
Però cal fugir del que passa avui mateix, on determinades taules s’omplen de més de 10 o 20 autoritats. I aleshores ja no es fa coordinació eficaç, àgil ni excutiva, sinó un joc institucional on és més important no trepitjar ulls de poll.
Pensem que aquesta coordinació àgil i resolutiva cal aconseguir-la en totes les fases: tant a la previsió, com la prevenció, planificació, intervenció i recuperació.
Està clar que cal repensar rols, i l’organització sencera de la seguretat civil.
Suposem que quan siguem independents aconseguim una reducció significativa dels agents implicats. Igualment en tindrem 3, o 5 o 8. Com es pot aconseguir que diverses agències i col·lectius es coordinin sense fer-se travetes? Cal dotar-les d’un objectiu comú amb responsabilitat, havent de retre comptes a un superior, i en un termini fixat.
Per tant, aquest retre comptes hauria de ser per un costat al Govern, i també al Parlament. Perquè de fet, la seguretat civil ha d’estar integrada dins les polítiques de la seguretat nacional de la República catalana, i en el nivell polític màxim que li correspon aquest lideratge. És a dir, des d’un nivell mol alt.
La seguretat civil ha de ser un dels pilars bàsics de la seguretat del nou Estat.
També per això votarem SÍ el proper 1 d’octubre.
Bombers per la Independència (ANC)
Article publicat a 30 d'agost de 2017