Aquest dimarts 13 d’cotubre el Congreso haurà de votar una ley de bomberos en el tràmit de “toma en consideración”.
Fins ara a ESP no li han importat MAI els bombers, i poc les emergències.
Analitzem la llei, i perquè creiem que cal votar no.
Podeu trobar la proposta de llei al web del Congreso.
Exposició de motius
Les lleis comencen sempre amb una exposició de motius: què les inspira, què volen aconseguir.
En aquest cas, es divideix en diversos apartats on:
- Fan un relat del desastre espanyol en l’organització dels cossos de bombers. Però el seu problema no és el nostre: tenim una llei des del 94 que estableix bombers funcionaris, bombers voluntaris i bombers d’empresa. A Catalunya tenim molts aspectes de millora (molt vinculats a qüestions materials), però els punts de partida són absolutament diferents.
- S’hi afirma que la Protecció Civil és una competència exclusiva de l’estat. Això és fals, ja que l’Estatut, en el seu article 132 afirma que és competència exclusiva de la Generalitat. Flagrant invasió de competències.
Els bombers són servei públic dins l’administració local, que l’administració autonòmica podrà coordinar. Si aquesta és la voluntat, és que volen dissoldre Bombers de la Generalitat, o bé situar-los en una excepcionalitat legal. - Plantegen que els bombers han de ser funcionaris. Adéu bombers voluntaris. Adéu bombers d’empresa. Adéu personal laboral de suport. Adéu personal d’empreses externes (pilots per exemple). Tot i que en arribar a una disposició addicional, es veu com això no és exactament així, però la intenció hi és.
Així doncs, els redactors de la llei, o no coneixen la realitat catalana, o la volen dinamitar. O les dues coses.
Articulat de la llei
La prestació del servei ha de ser gratuïta. Sona bé, oi?
Però alguns serveis preventius planificats a Catalunya avui s’estan cobrant (per exemple en curses esportives, o en filmacions amb foc). Que és poc? Que podria ser més o menys? Sí, però ara ja no ho podríem decidir.
Com a atribució de l’Estat, s’assignen la coordinació i homogeneització de tots els bombers. Sense matisos.
Només de pensar-hi venen calfreds.
L’estat es queda els bombers d’aeroports i ports. També sense matisos. És igual si els aeroports o els ports són de la Generalitat. Ni se’ls passa pel cap.
En el cas dels bombers del Port de Barcelona, el dany és brutal. Fa molts anys que un conveni Port-Ajuntament crea sinèrgies. Ambdós hi guanyen.
Amb aquesta llei, el conveni esdevindrà paper mullat. I els Bombers de l’Ajuntament de Barcelona perdran finançament, competències, futur.
I el port de Tarragona? Doncs els seus bombers són d’empresa, pagats per les principals empreses que hi operen. Els funcionaritzarà l’estat i caldrà que ho pagui ara l’Administració?
La llei estableix que les comunitats autònomes només podran publicar normes i acreditar les qualificacions professionals. Tot i que més endavant estableix alguna forma indirecta de mantenir el model català, la voluntat explícita de la llei va en direcció contrària a la nostra realitat. Per tant, la llei està clamant desmuntar Bombers de la Generalitat.
I a més, emmarca la professió de bombers dins les qualificacions professionals, atacant les competències de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Aquí la formació de bombers està reconeguda en graus de cicle mitjà i superior, no en qualificacions professionals. I a més l’estat es reserva l’elaboració dels plans de formació i continguts dels cursos (article 20). Per tant, les escoles de bombers només seran executores.
La proposta de llei també determina que la prestació de servei només es farà amb funcionaris.
A Catalunya hi ha laborals: operadors de sales de control, operadors de vol (mitjans aeris), EPAF (prevenció forestal), auxiliars forestals d’estiu i més.
A més, personal d’empreses externes, com pilots d’helicòpters i avions.
I què passa amb els voluntaris que avui donen el servei en zones de baixa freqüència d’emergències?
Caldrà transformar els 80 parcs de voluntaris en funcionaris? Funcionaris que no tindran quasi feina? Quina gestió és aquesta?
L’article 10 on defineix què s’entén per coordinació (allò que l’estat s’atribueix): decidir el material, camions, formació, organització,… tot.
Creen una Dirección General, i una comisión per dissoldre-hi les comunitats autònomes.
Què farà aquesta Dirección General? Per exemple, establir uniformes.
I establir un sistema de comunicacions per a tots els bombers d’Espanya.
A Catalunya tenim la xarxa RESCAT, on s’hi integren totes les agències d’emergències (mossos, bombers, agents rurals, SEM, moltes policies locals, llevaneus, etc.).
Obligaran a integrar la informació de les emergències per tal de centralitzar-la, sota l’argument de la coordinació. Però aquesta integració de sistemes no s’argumenta per la transparència, ni el dret del ciutadà a tenir informació sobre la seva seva seguretat.
De fet, aquesta coordinació es podria fer a través d’interoperabilitat, però no citen el principi. No deuen saber ni què és. Perquè només entenen coordinació com “jo regulo i tu executes”.
L’estat, a través de la Dirección General de Bomberos establirà l’organització territorial (on s’han d’ubicar els parcs), el tipus de parcs, com han de ser els edificis, quants bombers han de tenir cadascun, els vehicles que han de tenir, etc.
No s’entén que això ho vulguin presumptes autonomistes de l’Espanya plural. Segurament, perquè l’Espanya plural no existeix.
Pel que fa a la segona activitat (bombers que no poden mantenir les condicions operatives), ho regula amb un detall inaudit per una llei.
No deixa marge de maniobra, ni per establir l’horari ni les funcions. Persisteixen amb la desconfiança vers les administracions locals i autonòmiques.
Disposicions addicionals
Les disposicions addicionals afegeixen voluntat reguladora, però amb menys força que les del cos de la llei.
La disposició adicional primera sembla gir de guió, amb un redactat confús, que ve a dir que els bombers voluntaris es diran voluntarios contra incendios. I els bombers d’empresa servicios contra incendios.
Sembla que tot canvia per no canviar res. Però en realitat, no només és un canvi de nom. És la voluntat de deixar-los fora de la llei, del marc regulat general.
Per tant, a llarg termini, la llei vol extingir aquestes figures i funcionaritzar-ho tot.
Pel que fa a la disposició addiconal sisena, estableix que s’elaborarà un estatut bàsic del bomber. Així doncs, es menja les competències de funció pública de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Per entendre’ns, des de l’Estat regularan jornada, horari, permisos i retribucions dels bombers.
A Catalunya els serveis de bombers seran gestories.
Finalment, apareix una disposició final: poc es podrà fer sense que s’aprovin pressupostos. Perquè tot això costa diners. I quan se’n parla, es deriva cap als municipis, aquella administració que fa equilibris dia sí dia també.
Conclusions
Aquest projecte de llei fa anys que es busca des d’Espanya, i sorprèn que el Departament d’Interior i l’Ajuntament de Barcelona no hagin expressat públicament malestar per la invasió de competències. Mai.
Els càrrecs autonòmics o municipals han de lluitar per les seves competències. Uns s’omplen la boca d’independència, i altres de municipalisme. Però almenys que defensin el poc poder que tenim. Perquè si volen que els votem, que demostrin que s’ho mereixen.
D’altra banda, existeix la temptació de negociar, de canviar l’articulat. Però haurien pogut negociar l’esborrany. I no ho han fet. Perquè no han entès res.
De fet, sense la llibertat de presos polítics, sense amnistia, sense frenar la fiscalia, sense taula de negociació, sense compliments dels pressupostos d’inversió, sense la transferència de les beques universitàries, allà a Madrit només podem dir que no. Si allà volen alguna cosa, per dispar que sigui, que negociïn i que compleixin acords.
Que n’aprenguin amb coses petites. Mentrestant, només pot haver-hi un #NoATot.
Bombers per la República (ANC)